Arxiu de l'autor: acollida

Senyor Capità:Jo, flipo.I ho dic així, sense ni tan sols posar-hi admiració al final, amb aquella naturalitat que em deixa estupefacte: jo, flipo. Sense signe admiratiu. Sóc ben conscient que aquest és el meu estat natural. Ja ho era abans, … Continua llegint →

Senyor Capitàààà: Sóc el Lloroooooooooo!!! Sí senyor, què passaaaaaaaaa??? Jo ja us ho vaig dir, que piravaaaaaaa!!! Patia pel Vaixell, què voleu que us diguiii??? I passo a informar-vos: en la nostra absència, més llarga que un dia sense pa, … Continua llegint →

Senyor Rector: Ahir em vingueren a veure dos nois joves i ferms i amb les idees clares. Saben que escric des de fa temps i que molta gent llegeix el que escric perquè, a hores d’ara, l’invent d’Internet ni té … Continua llegint →

Senyor Capità: Estic emprenyat! No diré que estic amb l’estat anímic alterat, ni amb el sistema nerviós electritzat, ni amb l’interior convuls; ja sé que ho podria dir així però no em dóna la gana: estic emprenyat! Que no em … Continua llegint →

Senyor Capità: Em teniu admirat. I ja no sé si vós heu canviat molt o si sóc jo que, al principi, no us sabia mirar i, per tant, no us sabia veure, o si sóc jo que em vaig fent … Continua llegint →

Senyor Capitàààààààààà!!! Sóc jooooooooooooooooooo!!! Vull dir que sóc el Lloro, per si no us n’havíeu adonat, encara que em penso que sí, que des de la primera ratlla que ja heu pensat en mi, perquè hi ha coses que no … Continua llegint →

Senyor Capità: Tinc males notícies. Sí. Ho sento. Les coses no rutllen. Ahir, l’albatros que cada dia ens du el diari em va fer arribar també una carta que em va posar profundament trist. Me l’escriu una dona encantadora, sensible, … Continua llegint →

Senyor Capità i senyor Grumet: Sóc jooo, vull dir que sóc el Lloro i que em disposo a fer l’informe nº 74 perquè encara que ses eminències continuïn dormint o hivernant o tant me fot què, jo ja n’estic tip, … Continua llegint →

Senyor Capità: Doncs sí, un servidor té mòbil. Què passa? Ja sé que vós sou un afèrrim enemic d’eixes modernitats i que considereu impagable el privilegi de poder ser, encara, una persona il·localitzable. Però jo sóc d’una altra generació, què … Continua llegint →

… plas, plas, plas, plas… (aplaudiments) GRUMET: Gràcies, gràcies… I ara té la paraula el senyor Capità. CAPITÀ: Moltes gràcies, Grumet. Senyores, senyors, estimats amics, companys entranyables de viatge: Per a mi és un autèntic plaer però, per damunt de … Continua llegint →