Senyor Rector:
Ahir em vingueren a veure dos nois joves i ferms i amb les idees clares. Saben que escric des de fa temps i que molta gent llegeix el que escric perquè, a hores d’ara, l’invent d’Internet ni té límits ni té fronteres (val a dir que és, aquesta, una gràcia infinita que se’ls va escapar als responsables de l’invent). Deia que em van venir a veure, i que vam seure, i que vam xerrar sense presses, que és l’única manera que les persones tenim per poder posar atenció les unes en les altres.
Ho remarco: sense presses i posant atenció en qui tenim al davant. Ho remarco perquè s’ho apunti, senyor Rector, i perquè ho apliqui, i perquè ho transmeti al senyor Vice-Rector, i al senyor Vice-Rector Adjunt, i als degans i les deganes de les diverses facultats, i als professors i les professores, i als administratius i les administratives, i als bidells, i al personal de neteja, i als arbres del campus universitari, i a la gespa sencera, si s’escau.
Aquests dos nois que em vingueren a veure, joves i ferms i amb les idees clares -com li he dit abans- tenien a la mirada un pòsit de tristesa, de malestar, d’angoixa, que em va disparar totes les alarmes. El motiu dels seus mals? Molt senzill: necessiten respecte.
Jo tenia entès que la grandesa de qualsevol universitat és fomentar precisament el respecte a través de l’estudi de la ciència i de les humanitats, a través de l’enriquidor món del saber, a través del coneixement. I es veu que no. I no sap, senyor Rector, com m’entristeix la notícia.
M’explicaren els dos nois, amb una veu clara i amb les mirades més netes que he vist mai, que són transexuals. Masculins, matisaren. I què?, els vaig preguntar jo. A continuació, vaig haver d’escoltar, al·lucinat, un relat inacabable de fets viscuts a la UAB, de paraules en boca de personal de tot tipus de la UAB, d’insults rebuts de tota mena i color, que només es poden resumir d’una manera: humiliació permanent per a ells, per als diferents. Tot escontant-los, em venien unes ganes tremendes de cremar el meu títol universitari. No senyor, jo no sóc d’eixe món. I vergonya em fa haver-me passejat per aquestes aules i haver pres el sol ajagut a la gespa d’un campus que vaig estimar tant. Vergonya!
¿Com és possible, senyor Rector, que els professors es neguin a canviar-los el nom en les llistes, simplement per anomenar-los com ells volen ser anomenats, si això no representa cap mena d’entrebanc legal? ¿Com és possible que no respectin la voluntat de dir-los tal com ells volen dir-se si fins i tot respecten dir Pep a un Josep, dir Cesc a un Francesc, dir Suso -què collons vol dir "Suso"?- a un Jesús? M’ho vol explicar?
¿Em vol explicar què coi representa que tot un senyor Vice-Rector Adjunt els vingui a dir que no arreglaran res mentre només siguin dos i que si volen aconseguir alguna cosa muntin un ciri ben muntat, amb recollida de signatures i manifestació incloses? ¿Em vol explicar per què aquests dos nois han de viure tant de daltabaix per un problema que el senyor abans citat podria resoldre amb una sola trucada o traient el tema a la reunió que pertoqui?
¿Què coi vol dir que només són dos i que, per dos, ningú no canviarà la insensatesa pel respecte? Miri, senyor Rector: Galileu era un de sol i, malgrat aquesta precarietat, la Terra ja girava i ha continuat girant després que ell advertís el fet!
Vaig una mica més lluny: M’he informat. M’he passat el matí fent gestions. I m’he assabentat, de bona tinta (vull dir de bona veu), que a una facultat de la UB (la central, tal com en dèiem abans), en un cas idèntic, el Cap d’Estudis in person va trucar la persona afectada per oferir-li la solució de canviar-li el nom a les llistes i evitar-li així la vergonya permanent d’haver d’explicar intimitats que no importen a ningú. I, d’aquesta actitud, jo en dic una actitud normal, senyor Rector, perquè ser sensible no hauria de ser, de cap manera, una actitud excepcional.
El respecte, la sensibilitat, la voluntat de posar-se en la pell d’una altra persona, són tot un seguit de qualitats que hauríem de mirar, entre tots, que formessin part de la nostra quotidianitat, i més en una universitat, on jo tenia entès que les persones en sortien més persones. Més sàvies, vull dir. En conseqüència, més persones.
Tampoc em valen, en el cas que li estic explicant, les paraules pronunciades pel senyor Síndic de Greuges de la seva universitat, senyor Rector: Va, no us ho agafeu així, cal tenir paciència… Paciència? ¿Qui gosa parlar de paciència a dos nois que mai no se’n van a dormir sense haver hagut de donar mil explicacions pel fet de no coincidir amb el seu carnet d’identitat? ¿Per què no fa el senyor Síndic de Greuges de la UAB la feina que li pertoca i, d’aquesta manera, tots plegats farem mans i mànigues per mantenir-lo en un càrrec que sembla ser que no sap encara per què serveix?
Senyor Rector: l’actitud de la UAB al davant dels fets que li exposo és un insult. Un insult a les persones. Un insult a un món que la universitat hauria de voler millor. Un insult. Perquè els insults, senyor Rector, no són només les grolleries que aquests dos nois han d’aguantar cada dia. L’insult més gros, el més ofensiu, el més terrible és que la UAB mantingui una actitud tan allunyada d’allò que hauria de tenir més viu: els avenços en el món del saber i la formació de millors persones.
Tot plegat em fa una profunda pena, ja li ho he dit. Però, lluny de callar i mastegar gemecs, li adreço aquesta carta perquè jo vaig sortir d’aquest campus amb la ferma convicció que mai no callaria al davant de la injustícia. De cap mena. Gràcies per haver-me llegit (en el supòsit que hagi arribat fins al final).
Amb tot el respecte,
el Grumet
[@more@]
La UAB està plagada de buròcrates impresentables, insensibles i incompetents. I parlo amb coneixement de causa, encara que, a costat d’aquests dos nois, el meu coneixement fa morir de riure.
I el més trist és que ni tan sols els fa vergonya…
Jo sí que l’he llegida de dalt a baix, grumet, jo sí. Els fets que expliques em semblen vomitius i la teva carta genial. Per què no l’envies als diaris? Sembla mentida que en ple segle XXI hi hagi persones que encara hagin de patir tant. Jo crec que tot s’arreglaria amb un xic de bona voluntat, amb petits gestos que ens poden fer la vida molt més fàcil, com tu expliques molt bé.
Ah! Jo també vaig estudiar a la UAB i també he compartit la teva sensació de vergonya mentre et llegia. Va, envia-la als diaris!
Ah? Però s’ha de llegir l’informe per entrar-hi?
A vegades, el suport de gent més o menys desconeguda és l’únic que et dóna força per seguir lluitant. “Estamos en ello”. Si la UAB no ens vol escoltar, com a mínim ens haurà de sentir. Ja sabeu la meva frase preferida: “almenys, que ens somiïn!”
Gran text, Grumet!
Molts petonets!
No em doneu les gràcies, Mikel i Pau. Sisplau, no me les doneu.
Gràcies pels vostres comentaris, ciri trencat, init, lucrècia, nit. I gràcies per la vostra solidaritat i la vostra comprensió.
No, Frederic, no és necessari llegir els meus informes per entrar enlloc, ni tan sols cal fer-ho per viure ni per respirar. Una altra de les virtuts d’Internet és que un no està obligat a llegir res. Tampoc és necessari remarcar el teu cansament davant la llargada de l’informe. Jo, perquè et conec. Però un altre podria interpretar que el patiment dels altres et cansa. I no és això, oi?
Magnífica i didàctica carta pels totxos i negligents buròcrates que jerarquitzen i contaminen la veritable essència de la universitat.
Si cal fer més soroll mediàtic conteu amb la meva humil aportació.
La intransigència i la incompetència només són dos particularitats però associades a un col·lectiu “poderós” (rectorat) poden ofuscar a una multitud.
Grumet, chapeau! Chapeau per la teva sensibilitat i per la manera com t’expliques. Mira, encara tinc la pell de gallina. De vegades, a tot aquest grapat de gent encotillada, encarcarada i aplatanada, em vénen unes ganes de desitjar-los el pitjor del món… Home, és que ja està bé. I mira que costaria poc, eh? I, a més, fer-ho discretament, fins i tot amb una mica de tendresa, que sembla que l’hàgim deixat amagada al quarto dels mals endreços. Tant costa fer les coses fàcils? No ho entenc, no ho entenc. A veure: què hi perden ells fent guanyar tant als altres, eh? Al capdavall, i sentint-ho molt, definitivament crec que el món es reparteix entre persones dolentes i persones bones. I tu, Grumet, ets de les més bones que conec. No canviïs mai, amic. Un petó.
Em sembla genial la teva carta, grumet, i fastigosos els fets que exposes. M’uneixo a tots els que han demanat que això es faci públic. No sé si em llegiran, però voldria dir-los a aquests dos nois que no se sentin sols, que no defalleixin. Si es fa alguna cosa per donar-los suport, fes-nos-ho saber, grumet, si us plau!
(També voldria dir-li al lector cansat que em sembla ridícul i mesquí el seu comentari. No deu pas ser el rector de la UAB, oi? Perquè ho sembla)
Estimat Peter Pan: la gent que acostuma a passar per aquest Vaixell sí que és una gent amb un toc d’excepcionalitat. Et mentiria si et digués el contrari. Però també vull que sàpigues que n’hi ha molta, de gent amb sensibilitat, molta més de la que et penses. Els qui defensem la dignitat humana som molts. Potser no fem massa soroll, potser no sortim massa sovint als diaris, però som molts. I, quan cal, unim les nostres forces per ajudar qui calgui. Amb una sola veu. Com un sol cos enfront de tanta burocràcia estúpida i tanta gent forasenyada. Passa per aquí sempre que vulguis. Sempre que vulgueu. Jo sol no hagués fet res. Tota la gent que em llegeix és qui ha convertit aquest Vaixell en una petita pàtria.
Grumeeeeeet! Vols dir que a mi no em deixarien matricular-me en eixa universitat perquè sóc diferent? perquè plomes i panxeta i esmòquing? Quina universitat amb més poca gràcia! I jo que em pensava que “universitat” venia de “universal”, de “obert a tot l’univers”… De quines coses s’assabenta u!
Lloroooooooooo! On t’has ficaaaaaaat? Lloroooooo! Véns a fer-te una cerveseta, ara que el Giorgio està despitat davant de l’ordinador? Llorooooooo!
Benvolgut Peter Pan: ja t’ha contestat el Grumet i, com sempre, amb una excel·ència encisadora. Jo només puc afegir que, a més d’una petita pàtria, en aquest vaixell hi he trobat una segona casa. Què dic, una segona? De vegades, la primera. T’ho ben asseguro.
Tuuuuuuuux!!! Jo, cervesa, no, però si tens una miqueta de cava… tot i que el resultat del partit, ara per ara, no és ni per beure cava ni per tirar coets, però tot s’arreglarà, tot s’arreglarà…
Llorooooooooooooooooooo!!!!!!!! Ja he tornat, ja he tornat, ja he tornaaaaaaaaaaaat de guatemalaaaaaaaaa!!! Digues-li al Grumet que escriu molt però que mooooooooolt bé, i que em sembla que ho he entès tot, tot i tot. El que no entenc és per què passa. Que complicat que és el món, i tan senzill que podria ser, no?
Que mires el partit, Lloroooooooooo??????? Jo no, però la mama l’escolta per la ràdio i està que trina!!! Sort que ja m’ha donat el biberó de sopar, que, si no, no sé pas què m’hi posaria, no ho sé pas.
Jo també m’apunto al cava. Jo al cava no li dic mai que no. I mira que no m’agrada, eh, però sóc tossut i segueixo provant, a veure si un dia em comença a agradar… Fins i tot, proposaré un brindis: per Peter Pan i tots els que ens demostren que la voluntat de ser autèntic pot més que tots els convencionalismes que s’amaguen darrera de la burocràcia. Xin-xin!
Grumet, tu em coneixes molt bé, saps com sóc i com penso, per tant no he de donar cap classe d’explicació a qui no se la mereix després d’haver fet una salutació. Sempre m’he sentit benvingut al vaixell i no he tingut necessitat de demanar permís per entrar-hi, llegint o no l’informe corresponent, perquè de vegades, el que passa al vaixell no té res a veure amb l’informe del Grumet, del Capità, del Lloro o de l’Acollida. En aquest cas es veu que sí i m’han volgut crucificar per això, ells s’ho perden, jo només volia saludar i si s’haguessin pres la molèstia haurien vist que no anava amb l’informe. Ara bé, no em sento amb la necessitat de justificar-me per comentaris passats, però un cop llegit l’informe, després de les recomanacions, sí que puc posar un nou comentari més adient.
Jo veig en aquest cas tota una sèrie de despropòsits, començant pels que haurien de ser més sensibles amb els seus alumnes, com són els professors i acabant amb qui hauria de dir la darrera i assenyada paraula, com és el síndic. Què els representa als professors anomenar Pep enlloc de Pepa? Seran menys persones si o fan o aniran a la pressó? En aquest pais ja es poden aprovar totes les lleis que es vulguin que continuem carregats de prejudicis discriminatoris. Però saps el més trist Grumet, de vegades els propis discriminats som també discriminadors i això sí que em fa molta llàstima.
Potser algun dia, podrem viure tots junts, tolerant-nos els uns als altres, sense cap mena de problema. Potser. Però jo no hi confio gaire. He vist, he patit masses coses.
De totes maneres si hem de signar o enviar emails al rector, ens ho fas saber!
I ara vaig a veure si en Cisco ha fet alguna coseta bona per fer el ressopó.
Peter Pan, Mikel, un brindis per la dignitat que, n’estic convençut, heu tingut sempre.
I un minut de silenci per la dignitat del rector de l’Autònoma, desapareguda fa molt, molt de temps. Descansi en pau.
Ostres, iniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiit!!! Com et trobo a faltar quan et trobo a faltar, nanoooooooooooooo!!!
Uau!!
Encara em falta l’ale de llegir-me post i comentaris tots seguits!!
Si em veiguessiu ara… estic en un ciber tota vermella… de la vergonya que m’ha entrat de l’Autonoma…
Es ben be que les aparences enganyen… perque quan vaig estudiar alla, sempre em va semblar que era una universitat oberta, reivindicativa i sobretot amb molta tolerancia per i entre els alumnes i professorat..
Sembla dificil de creure el que li han fet al Pau i al Mikel… i sort q semblava una universitat independent i oberta a tothom…
Jo q precissament volia tornar de l’exili l’any que ve per tornar a l’Autonoma…
Per cert… no tindreu una mica de cava per fer baixar el nus de la gola??
Loroooooooo!!!!! On esta el cava que s’acabaaaaaaaaaaa!!!!!
Ole, ole, com anem tornant tots de mica en mica! Que bé, el cava, que bé! Aquests que “manen” tant a l’Autònoma haurien de passar un dia per aquí i observar el món des d’un Vaixell com aquest. Visca el Grumet!
Per cert. Jo sóc ex-alumna de l’Autònoma, però de fa moooooooolts anys. I certament recordo una Universitat molt progressista, on permetien a en Raimon fer concerts al campus. Parlo dels primers (molt primers) anys de la transició, quan encara no hi havia res segur. També fèiem manifestacions encapçalades pel rector, i vam arribar a anar a peu de la universitat a Barcelona protestant per les llaunes de sardines que eren aleshores els autobusos que ens duien des de l’estació del tren a les aules. I per altres coses. Jo n’estava molt orgullosa, d’estudiar a l’Autònoma. Tots érem una pinya, i es notava. Sembla mentida com canvien les institucions depèn de la gent que les governa, no? No, potser no.
Tens tota la raó del món, Isnel.
Se m’acudeix que li podries dir tu mateixa al senyor rector. Mira:
rector@uab.cat
Tots hi esteu convidats, a escriure-li. I si rep cartes des d’Irlanda… millor! Que ja està bé, home!
Com dieu molt bé, Capità: ja està bé, home! Vinga, tots a escriure al rector! Si no us sap greu, senyor, li lincaré (ostres, que malament que sona!) l’enllaç al blog del vostre Vaixell.
Un brindis per… (no m’agrada gaire la paraula “tolerància”)… un brindis per la llibertat! A la vostra salut, Capità, per mantenir aquesta petita Pàtria tan ufanosa i tan tendra!
Salut, Isnel!
Per la llibertat! Per la dignitat de les persones! Xin-xin!
(ja em pots lincar, ja, cap problema)
M’encanta aquest vaixell!
Xin-xiiin!
I a mi, Nit, i a mi! No ho saps pas prou! Xin-xin!!!
Puc beure una mica de cava? Sí, val, però només una miqueta. I no li diegueu al meu metge, eh, que em mata. Si sabés que no m’agrada el cava…
Xin-xiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiin!!!
Bé, el senyor rector, si vol, ja sap que existeix aquest Vaixell i, sobretot, els informes del Grumet.
Salut a tothom!
Jo també m’apunto l’adreça, grumet. I tant que me l’apunto!
Doncs des d’Irlanda li farem arribar tambe un carta, o mes d’una… perque penso repartir l’adreça per tot http://www.catalansadublin.com!!
Home! ja sta be!!!
Em doneu mes cava plis… :p
Isneeeeel!!! lloroooooo!!
ja ho veieu… tambe hi soc de volta en aquest magnific vaixell!!!
…holag Ungmei… Cigscuuu, gcava per la Ungmei, gva… i… de gpassssadda perg totgs elgs gcatalagns… de Ddugblín, vag… gque égs ttard i volg plougre…
Jo com l’Isnel, l’Ummei i tant d’altres que he vist en els posts també sóc ex-autònom bellaterrià i sempre ho duia amb un indisimulat orgull durant aquells anys (ja llunyans) de pertànyer a una universitat “diferent” en relació a altres: més moderna, més oberta, més (diguem-ho així) “progre” en un sentit ampli del terme. Cutre, però rebel. Veig que les coses han canviat debades. Tampoc hi havia casos com el Grumet comenta (o no ens els explicaven); però el sentit comú és el que s’hauria d’imposar en aquests casos, i el Cap d’Estudis de la Central ho va veure clar. No ho tenen fàcils aquests nois. Des d’aquí, la meva veu solidària.
… bbeu, ungmei, bbeu… nog te n’estiggguis…. Holaps, veí deg dalt… Dd’aixxò, Ggrumeeet… gqui hi viu, mégs ammunt del gpal majjor?
jo jag nog pug messss Lllloro..
Tann dde cagva ma pugjat…
Llorooooooooo!!!! Hi ha censuraaaaa!!!
Acabo de penjar un comentari a l’informe 80 i de cop aquest informe ha desapareguuuuuut!!!!!!!!
Això segur que és culpa dels mandamasos aquests que anaven a arranjar el tema en dos dies i que ara estan tan ofesos!!!!
Mikel i Pau, des del Penedès rebeu també el meu suport!! Ningú té el dret d’escollir per als altres i molt menys el nom i el sexe. Endavant! Tots junts aconseguirem que us escoltin. Felicito al grumet per aquesta gran iniciativa. Una abraçada! Jo hi poso el CAVA!!!
Eeeehhh!!!!
Que ha passat al vaixell??
On estan tants posts que falten??
I ara que fem Giorgio??????
Eeeehhh!!!!
Que ha passat al vaixell??
On estan tants coments que falten??
I ara que fem Giorgio??????
Vaja! Veig no sóc jo l’únic que ha perdut el post-erior (he he he). Doncs, mira, mentre li pega per tornar a aparéixer, podríem continuar la festa en aquest, no trobes? A veure, no portaràs per alguna butxaca un barril de Guinness, per casualitat?
desapareguts o no desapareguts…. roses i llibres per a tothom!!!! (i cava!)
@;–’–,—
@;–’–,—
@;–’–,—
Sant Jordi ’07
Llibres, roses i cava! Genial combinació, Ramon.
Bon dia del llibre!
mauze dmyz sxakbdozf mqjexlcgw ugpvmdz cyrbtekv rohydw