Senyor Capità:
Estic emprenyat! No diré que estic amb l’estat anímic alterat, ni amb el sistema nerviós electritzat, ni amb l’interior convuls; ja sé que ho podria dir així però no em dóna la gana: estic emprenyat! Que no em dóna la gana també ho podria dir d’una altra manera (no em ve de gust, no em surt de l’ànima) però ho dic tal com raja: no em dóna la gana!
Vós em preguntareu que què cony em passa. També podríeu sotmetre’m a interrogatori de manera més fina: què t’altera, Grumet?, què et fa eixir de polleguera, Grumet?, hi ha res que t’hagi molestat de manera punyent, Grumet? Però com que els capitans com vós sou gent que va de dret al gra, em direu ras i curt: Què cony et passa?
I jo us diré que ja està bé, home!, que n’estic fins als collons! (no us diré que n’estic fins a l’entrecuix, ni que n’estic fins als genitals, ni que n’estic fins a l’aparell reproductor masculí, ni que n’estic fins al baix ventre, no senyor: n’estic fins als collons!).
I n’estic fins als collons perquè l’Espanya negra continua sent l’Espanya negra de sempre, la mateixa que munta manifestacions quan algú gosa retirar del seu lloc, encara, escultures eqüestres dedicades a un general assassí, d’algunes places públiques on, des de fa massa anys, encara hi havia posat un monument al terrorisme (sí senyor: al terrorisme!), amb pedestal i cavall inclòs. La mateixa Espanya negra que defensa encara l’existència d’un Valle de los Caídos denigrant, dient que cal conservar-lo per les seves qualitats artístiques (artístiques!). La mateixa Espanya negra que quan munta un casament de la filla ho fa al cementiri on jeuen les restes del pare d’un dels convidats il·lustres que du el títol de monarca (sí senyor: estimen tant el món de l’art, que munten un casament en un cementiri!) La mateixa Espanya negra que va assassinar i continuaria assassinant Federico García Lorca.
I ara, resulta que aquesta Espanya negra (per a mi que porta dol per si mateixa), li ha muntat un cristo al senyor Rubianes. Perquè aquest senyor (creador d’un espectacle magnífic sobre l’Espanya negra que García Lorca detestava) no ha tingut la decència de dir per televisió: mirin, escoltin, comencin a passar, sense pressa però sense pausa, cap aquell indret íntim i retret antigament anomenat comuna i, si volen, poden endur-s’hi el seu ofici, vell i necessari, segons diuen alguns, que consisteix a oferir el propi cos a qui pagui puntualment amb bitllets nous de trinca acabats de sortir de la Casa de la Moneda. No senyor! Ho ha dit d’una altra manera. I no pas per falta de recursos lingüístics, no (qui el coneix bé sap que n’hi sobren) sinó perquè deu dur al cim una emprenyada monumental semblant a la meva i a la de milions de ciutadans intrínsicament democràtics. Ras i curt, ha dit: Que se vaya a la mierda la puta España!
I ja la tenim liada. Si Federico aixequés el cap…!
[@more@]
Ai Grumet, quanta raó tens! No hem avançat gens, encara estem al mig de les dos españas, amb lo bé que estariem nosaltres solets! Qui necessita aquestes 2 españas? Jo no.
Hola, Deric, maco!
Jo tampoc les necessito, noi, jo tampoc. Em fan una nosa que ni te l’imagines. Avui, 11 de setembre, ja de bon matí, he plantat a dalt del pal major la bandera independentista!
Arribo aquí de manera estranya, com gairebé tot el que faig avui. Acabo de crear un blog, m’estic passejant, he entrat a ca la namaga, he trobat la signatura d’un tal grumet i aquí estic… Sorpresa. Gratament sorpresa. Quin sarcasme, grumet, i que ben explicat el que expliques. Em penso que passaré sovint per aquí.
Hòstima!… La… la… Lucrècia Borgia?… Estic ben honorat de tenir tan alta visita al meu bloc, missenyora Lucrècia!… Cordons!… I ara què li dic, Capità, vós que sabeu de cerimònies?… D’això… Voleu visitar el Vaixell, Lucrècia? Voleu una copa de cava, Lucrècia? Voleu prendre el sol, Lucrècia? Voleu prendre l’ombra, Lucrècia?… Sobretot, sobretot, preneu la bona voluntat d’un humil grumet, Lucrècia… (hosti, estic ben suat!).
Estic amb tu, amic Grumet: jo també estic emprenyat. Fa ràbia, molta ràbia que encara se silenciï la veu d’un artista, que la censura continuï present i que en facin gala des del poder sense avergonyir-se el més mínim (de fet, això no és estrany: els fatxes no tenen vergonya per a res). Fa ràbia, molta ràbia que l’Espanya que va matar Lorca segueixi en el poder, travestits de demòcrates, fins i tot, sortint a manifar-se pels carrers, però no per reclamar llibertat (els fa por aquest mot a aquesta Espanya negra), sinó per exigir que se li negui al nostre país. Fa ràbia i por, per la força que tenen encara des dels seus altaveus que escupen verí i que busquen destrossar la convivència. Jo també estic emprenyat, Grumet, molt emprenyat.
L’únic consol és que d’aquest merder el Rubianes en pot parir una obra que els deixi ben encetats…
Criticant-lo -o directament tirant-se-li al coll- per haver dit això, li estan donant la raó (que la té, indiscutiblement).
Petonets!
d’això en diuen llibertat d’expressió… les veritats les censuren i les mentides les alimenten… així anem.
Volava cap al sud quan de sobte m’ha atrapat la tempesta, el vostre pal major m’ha anat de perles… gràcies
Hola, Init, hola, Nit, quan de temps!
Elur! Què dius? Que t’ha atrapat la tempesta?… Vine, vine… Té una tovallola… Ja has menjat alguna cosa? Vols una mica de sopa de galets amb pilotilles? Un got de llet? Un got de vi? Una copeta de cava?… Ni se t’acudeixi continuar el viatge amb aquest temps, sents? Vine, que t’ensenyaré el Vaixell, vine.
Aisss Grumet, moltes gràcies per la rebuda i l’acollida. Ara mateix, si no és molèstia, em prendria un cafetó ben negre i amargantot, per veure si m’espavilo una mica, que encara porto son a les orelles.
Sí, ensenya’m el vaixell, que he sentit dir que és una meravella. M’agradarà conèixer-lo
Bon dia!
eps! Lucrècia i Elur!
Aneu amb mooolt de compte amb el Grumet! perquè
si el Grumet està emprenyat
i beu més d’una copa anirà torrat
i si va torrat …
En fi sort que hi ha vaixells per defensar la nostre terra i la nostre mar.
Namaga, namagueta, no em facis mala propaganda, que jo sóc bon noi, eh! Aquí l’únic que s’entrompa sovint és el meu Lloro. I si s’entera que jo li he usurpat la fama, ja veuràs tu el cristo que em muntarà, el paio!
Un plaer, tenir-te a bord!
Elur, encara et ve de gust un cafetó? O prefereixes un refresc, a aquesta hora?… Tu mateixa, demana el que vulguis, en Cisco és l’encarregat de la cuina i la nevera. Vols unes quantes galetes salades?
Vine, vine, si vols veure el Vaixell. Mira, jo m’estic allà dalt, veus?… A proa tenim les flors. Guaita quin bé de déu d’hortènsies, i bojacs, i margarides, i begònies de tots colors, i petúnies, i geranis d’heura que enamoren… Sí. Un dia, tot això ho vaig plantar amb la Isnel. Un dia que tots dos estàvem de mala lluna i vam decidir que ja n’hi havia prou, que posaríem colors al Vaixell i apa!, que el món ja se’n podia anar a fer punyetes, tu!…
Doncs mira, si al Ciscu no li fa res, alguna cosa calentona, que de la remullada d’ahir… aaaaa… aaaaaaa… aaaaaaa…. aaaaaaaaaaaaaaaaaatxuaaaaaaaaaaasss!!!! aisss… em sembla que m’he refredat.
Quines flors més boniques, caraissus!! Teniu molt bon gust la Isnel i tu, sí senyor. Us ha quedat preciós!
D’això Llorooooooooooooo… m’encanten els arbres!!!!! no hi tens cap faig per aquí?? amb lo bonics que seran d’aquí uns dies… vols que te’n porti algun de la Garrotxa? Em sembla que no li farà res ser trasportat i transplantat, i menys amb tan bona companyia.
El cava? ejem… em sembla que m’agrada massa i tot, però no ho diguis a ningú, eh? guarda’m el secret!
lloro! jo buscaré un amic teu per portar-te!
Brindem, brindem, brindola…. ostres, no, aquest no toca, ara
Txin Txin Lloro!!!!! Res millor que una bona copa de cava de bon matí!!! Així acabarem la setmana encara amb més alegria!!!!!!
Bon dia!!!
…elur, magca… gquin bon invengt… aixxxò del cgava pger egsmorzzar… i gcom és gque no m’haviges ddit gque tengs una ggermana bbessogna… eeh?… Nnamagga… ogstress… tu també tengs una ggermagna bessogna?… gque s’han… pogsat de mmoda, ara, les ggermagnes bbessognes?… ieppaaaaaa…
Lloro, si en Deric et porta una, ja en faràs prou, perquè amb tant de cava que beus, en veuràs dues. O tres, o quatre. Va, passa l’ampolla, que després de dinar va molt i molt bé una copeta de cava, o dues, o tres. Lloroooooooooooo, Lorooooooooooooo!!! Apa, ja està dormint la mona. Bé, millor, així li podem agafar l’ampolla, que si no, no hi ha qui l’hi tregui. Algú vol una copa de cava?
… jjo!…pergquè has dde sabber, amigg ogmar,… gque nno dormo gpas… Nnomégs volia gcomprovar la fi… fide… filegtitat ddels ammigs… Vva… convigda ttambég al tteus ggermans bbessons… Òndia… gquanta ggent, avvui, ttu…
Ai Lloro… no et farà pas mal tant de cava?? mira que tindré càrrecs de consciència, eh? …clar que… saps què? fotem-li al cava, tu! que són dos dies!!!! Salut!!
Apa! Sempre que entro al vaixell esteu de festa i vinga amb el cava, però espero que aquest cop sigui català i no de la champagne com la darrera vegada. A veure si fem país que sinó diran.
Hola, elur! Hola, Violant! No patiu pel Lloro; des de bon matí que s’està banyant amb els dofins i em penso que l’aigua freda li ha fet passar totes les mones, oi que sí, Llorooo? D’això… avui en Cisco ens vol deleitar amb un dinar especial… Com que és diumenge, l’home s’hi vol lluir! He entrat a la cuina i me l’he trobat preparant 18 tipus d’amanides diferents: amanida d’arròs, amanida de bolets, amanida de fruites tropicals, amanida de pasta italiana, amanida de formatges, amanida de noséquè, amanida de noséquantos… Això com a entrants. Després, a coberta, farà la seva meravellosa paella!… Cisco! Vols que t’ajudi en alguna cosa?… Vols que comenci a pelar els alls?
Estic ben embadocada. Poc m’esperava trobar una història paral·lela a la història dels informes. He entrat per llegir els comentaris perquè he vist que l’informe era el mateix que ja havia llegit. I m’he quedat embadocada. Quan fa que dura, això? Ara em vindria de gust quedar-me a dinar. Que puc?
Veniu, Lucrècia… Seieu al meu costat.
Bon dia… El meu reialme per un cafè, Cisco!
Bon dia Grumet!
veus? jo necessitaria una til·la…
D’això Lloro… també pot venir el Grumet, eh??
T’agrada la ratafia Grumet?? en vols una xica mica?
I tant que m’agrada! Una xica mica per a un servidor, sisplau!
Ah del vaixell! Que hi ha algú? Grumet? Lloro? Que hi ha novetats? Nooooooo! Tux, deixa estar les sardines! Que les estarà preparant el Cisco per sopaaaaaar! Tuuuuuuuuux! Que no vas tindre prou amb les d’ahiiiiiiiir? Mira que em faràs quedar maaaaaaal! Tuuuuux!
Aix, buf, buf, aix… Perdoneu, és que no puc en ell, no sé de qui s’està ensenyat a ser tan entremaliat. Tu no en sabràs res, Lloro? Ni tu, Namaga?
Anda! Si tenim nous passagers? La Lucrècia i l’Elur: que bé! Com més serem més riurem!
Cisco, què dius? Que l’Elur ens convida a cava i a ratafia? Vinga, una copeta a la salut de les nouvingudes!
Nyam! Nyam! Nyam!
Sardineta sardineta
què hi fas ací tan queteta
damunt d’aquest plateret
benvolgudíssim peixet?
“Agafar millor gustet
amb la picada d’ametles
que el Cisco, esperant-te, ha fet”
Doncs sense dubte ni espera
millor en la panxa que en la nevera!
Gràcies, Lloro! Sabia que em trauries de dubtes! Vols una sardineta? Estan fresquíssimeeeeeeeeees!
Hola, Giorgio! Hola a tothom!
Quin dia de pluja, avui, eh! De tota manera és molt relaxant sentir l’aigua de la pluja repicant damunt de l’aigua del mar, ah que sí? En Cisco diu que ens prepararà un menú que s’adigui amb el dia… No sé pas què està cuinant, però se sent una oloreta…mmmm, quina oloreta! Diu que anem preparant el vi (es veu que avui ha de ser negre) i el cava. Giorgio, majudes? A tu, Lloro, no t’ho demano perquè m’ajudaràs igual!…
I tant, Grumet! Doncs no feia temps, ni què, que tenia ganes de compartir un àpat amb la tripulació més eixerida dels dotze mars! (Bé, no sé si n’eren dotze, set o vint-i-quatre, però tu ja m’entens…) A veure… vi negre… vi negre… Vi negre de Sardenya! Què me’n dius?
Vi negre de Sardenya! Uau!
Aquest sopar promet!
Que em puc quedar a sopar amb vosaltres?
Seu, Lucrècia, seu! Vols unes sardinetes? Aprofita que el Tux està dormint, que si no, se les acabava ell totes! I ací tens formatge i olives de Sicília, i embotit de porc senglar de la Sardenya, que amb aquest vi sard entren sense sentir. I açò és només l’aperitiu, que per la cuina se sent al Cisco traginar entre els perols, i em pense que ens prepara una de bona.
Algú té una aspirina? No, no tinc mal de cap d’escoltar el Lloro; d’això ja estic immunitzat. Tinc una ressaca mítica, immensa, bestial. El meu regne per una aspirina!
Omar, que hauràs fet per estar tan malaltet? Ai, senyor, voleu emular el Lloro, i és clar, això no pot ser… Ara, que jo no sé si el que et porta el Lloro en aquesta safata són aspirines o bomboms amb licor… ves amb compte!
Olééé pel Giorgioooooooooo!!! Si senyoooooooooor, sóc inemulableeee, inimitableeee, incomparableeee, incommensurableeeeeeeeee!!!
(pst, Giorgio… en vols un, de bomboneeeet???… No, mira… en aquest no hi he posat gens d’aspirinaaa… t’ho juruuuu…)
Que en podria tastar un, de bombó d’aquests? Prego.
Ostres… Perejoan, que s’apartin tots els ferransadrians del món, això sí que és cuinar!!!! quina ganassa que m’està entrant!!!!!!
Què prepara avui el Cisco? que em puc quedar i gaudir de la vostra companyia? i prendre un bon estomacal amb el Lloro? i fer una bona sobretaula amb un bon cafetó?
Bon dia, Cisco! Que hi ha cafè? Sí, ben carregadet, sisplau.
Salut, grumet! Com van, les coses, per aquí? Veig que no hi ha massa novetats. Encara que potser això és bo. Em puc quedar a fer la migdiada a la coberta?
Però on s’ha ficat la tripulació? Lloroooooo, on t’amagues? I tu, Grumet, que fas que no baixes del pal major? Capità, féu el favor de tornar a agafar el timó d’aquest vaixell i portar-nos de nou a un món d’aventures i descobertes encisadores. Va, vinga, que cal isar les veles? Per on comencem? Cisco, comença a fer algun àpat ben calòric, que hi ha feina, que hem de navegar lluny, ben lluny.
Omar, Ciscu… si us va bé porto uns quants bolets, collits d’aquest matí… passats per la paella amb julivert i all tendre sserán boníssims…. o per fer-ne una bona truita… o per acompanyar un bon plat de pasta… Us va bé una bona boletada per sopar?? Puc portar escarlets, rossinyols, trompetes, siurenys… Fan una oloreta de bosc impagable!!
Llorooooooooooooooooooooooooooo!!! T’agraden els boleeeeeeeeeeeeeeeeeets???
A mi només m’agraden els xampinyons. Hi haurà xampinyons???
Ai mare meva, ai mare meva, ai mare mevaaaaaa
Que m’he perdut moltes coseeeees!!!
Que m’han emborratxat tant les guinness i la boira de Dublin que estic massa desconetada del vaixell!!!
Jo tambe vull menjar bolets amb vosaltres, i beure cava i vi i riure i cantar a bord… Aissssss
Per cert, mira si estava desconectada de tot, que ara m’entero pel Grumet de les meravelloses declaracions del Rubianes…
No tinc perdo!!
Hola, Deric!
Hola, Unmei!
Vinga, va, Cisco, bolets per a tothom! Pel Deric només xampinyons, eh!
d’això Deric… és que no se’n fan de xampinyons a la Garrotxa… vols dir que has probat les trompetes? mira que són una delícia, eh?