Senyor Capità:
Em teniu admirat. I ja no sé si vós heu canviat molt o si sóc jo que, al principi, no us sabia mirar i, per tant, no us sabia veure, o si sóc jo que em vaig fent gran i que començo a embadalir-me amb les coses més senzilles que -com em vau dir un dia- són les més importants.
Fa hores que estic encimbellat aquí dalt només pel plaer de veure com dirigiu la maniobra lenta, difícil, de travessar el Canal de Panamà. La veu segura. Les ordres precises. Les aturades justes per deixar que les comportes ens emparin i l’aigua de l’oceà vagi pujant per salvar la diferència d’alçada que hi ha entre l’Atlàntic i el Pacífic. Res no us distreu. Però sabeu ben cert que, al vostre darrere, la vida del Vaixell no s’atura, sabeu que la gent va i ve, i s’ajeu a prendre el sol a coberta, i ronda per la cuina per veure què ens prepara en Cisco o llegeix ben tranquil·la un bon llibre a sota dels magnoliers de popa. I se us nota una alegria íntima en tenir aquestes certeses, i conduïu la nau amb més alegria que mai.
I em recordeu un port. Potser perquè, a hores d’ara, el Vaixell és vaixell i port al mateix temps, i he arribat a la conclusió que no hi ha res més bell que tenir el viatge i la casa al mateix lloc.
I tot plegat em fa pensar en un port gironí que sempre ens espera quan toquem terra, un port entranyable -d’aquests que són vaixell i port al mateix temps- un port que alguns anomenen balneari i d’altres casa de colònies, on el més important és la magnífica hospitalitat que s’hi respira i el viatge plaent, intens, que allí fem tots plegats sense moure’ns de lloc.
I ja no sé si somnio o si, realment, la vida pot ser això, senyor Capità.
[@more@]
Jo tampoc ho sé, Grumet, però, en tot cas, som uns quants els que somiem. I benvingut sigui.
Deu ser que hi ha ports, viatges i persones que conviden a somiar…
… I a fer fotos! Heu vist quina maniobra tan espectacular? Sort que tinc la càmera ben carregada de bateria! Allá vooooooyyyyy! (Sense flaix, que no voldria enlluernar els peixos) :p
Ai quina por, ai quina pooooooooooooooooor!!! Què és aquesta porta tan grossa que ara es tanca aquí al davaaaaaaaaaaaaaaaaant??? I com és que ara pugem com si anéssim en ascensoooooooooooooor??? Que ha de durar gaire, aixòòòòòòòòòò???
Giorgiooooooooooooooooo!!! Buida un barril de cervesa, vaaaaaaaa, que m’hi vull ficar a diiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiins!!!… Ai, mareta, quina poooooooooooor…
M’has deixat sense paraules, Grumet. Es nota que la mar ensenya a condensar grans sentiments en poques paraules (bé, tal volta el Lloro va fer campana el dia que tocava aquella lliçó).
Que no, Lloro, que no estic menyspreant el teu estil! De fet, en la varietat està el gust, i en aquest vaixell hi ha molta varietat i molt de gust. I, vinga, anem a buidar un parell de barrils, i ja tornarem a asomar el bec en arribar al Pacífic!
…Ugfff… gsort gque… hags vinggut, ggiorgio… Ara egstem mmés agmples, oi… sengse gcervegsa??…
Dí, i ung pog més eizuts… agmens peg foda… ips!
Qui vol sopar?
Hi ha amanides per a tots els gustos, i torrades, i patés de mil colors, i formatges de tota mena, i vins, i caves. Au va, som-hi!
Viatjar t’ajuda a somiar. somiar amb el que desitges, amb l’objectiu final, amb el destí,… tot mentre fas camí, i t’enriqueixes.
Espero que en el viatge ens trobem algun pirata que ens somrigui cansat de ser dolent, que puguem alimentar el seu lloro amb aquest menjar que ens prepara en Ciscu, i la seva il.lusió amb les teves històries.
Que bufi el vent, que ja venim!
és cert, hi ha lloc on et sents com a casa, o millor encara.
catxislamarr… jo me sentia tan com en casa que m’he quedat dormida (bé, potser el cava també ha contribuit, ehemmm) i m’he perdut les amanides i el formatget del Cisco! ains… a veure si encara arribe al berenar…
Benvingut a bord, el7. Et ve de gust alguna coseta?, una mica de moscatell?, galetes d’ametlla?… Vine, vine, que et presentaré en Cisco.
Oi que sí, Frederic, oi que sí que hi ha llocs meravellosos?
Així m’agrada, nimue, que et sentis com a casa! Així anem bé. Vine, acompanya’m tu també, veiam què hi ha a la cuina per berenar… Cisco!
I per berenar, no hi hauria una mica de cava? És que a mi no m’agrada el cava, sabeu, però ho vaig provant a veure si m’acostumo… Lloro, què vols una mica de cava, tu? O encara tens ressaca de cervesa?
Va, vinga, fem un brindis: pels ports acollidors i meravellosos i per la gent que els visita!
Brindem, Omar, brindem!
Vinga, cava per a tothom! Hem de celebrar que ja hem travessat el Canal de Panamà!
Lloro! T’has fixat en els boscos i en els llacs i en els temples? Eh, quina meravella, travessar aquest Canal? On és… on és, el Lloro?
…Gqui?… Jgo?… Gquè?…
Ahg!… Ggiorggio… jja pogdem gsortir… Diu gque hi hag… un templeg a dings d’un gllac ple… ple… de gcava… espperant-nogs a dins… d’ung bbosc…
Quina maniobra, maremeva! Quina filigrana, senyor Capità, quina meravella! Aquest vaixell sí que dóna gust, amb aquesta seguretat, aquest confort, aquesta companyia… aquest CAVA!!!
Grumeeeeet, fa una estoneta de conversa a dalt del pal major, ara que l’Oleguer s’ha adormit???? Jo començo a pujar. Si estàs cansat, no t’amoïnis: trobarem altres estonetes. Abans, però, regaré les magnòlies.
… espera… espera’t un moment, Isnel, maca… Ep! Els de per aquí baix, que ens podríeu pujar una altra ampolla de cava, a la Isnel i a un servidor, sisplau?… Què?… S’ha acabat el cava?… Què?… Champange?… Si, sí, i tant que ens podeu pujar una ampolla de champagne, i tant, oi Isnel?… Doncs, com t’anava dient…
…Alòns anfans… de la gpatríííííí… le gjur de ggluà et agrribé…
Atenció, atenció!!
DIU EL CAPITÀ QUE SI ENS VE DE GUST PASSAR TOT EL MES D’AGOST EN UNA ILLA PARADISÍACA DEL PACÍFIC, AQUÍ MATEIX, AL GOLF DE PANAMÀ.
Què li dic?
Grumet, digues-li que no cal ni preguntar-ho, que segur que ens apuntem tots a fer de Robinsons en família. Jo, al menys, m’hi apunto encantat. Ai, quina il·lu, quina il·lu, quina il·lu!!! Mira, ara em ve de gust una caipirinya, assegut a l’ombra d’una palmera. Algú vol una, va que vaig a demanar-li al Cisco si té una mica de menta a la cuina i començo a picar el gel. Lloro, tu vols una caipirinya? Ui, millor per a tu una aspirina, que deus tenir una ressaca de caldéu. A tu sí, Oleguer, marxant un biberó de caipirinya!
concepte illa paradisiaca? aprovada la moció!
anda, que no em vindrà bé ni què una illa paradísiaca d’aquestes, ombreta, platgeta…
Sí, illa i caipirinya!
M’hi apunto, m’hi apunto, m’hi apunto, m’hi apunto, m’hi apunto, m’hi apunto, m’hi apunto, m’hi apunto!!!!!!!!!!!!!!
… Amigc Ogmar… etgs un tio cogllonut… Vigsca la… caig…caig… caigppirinyaaaaaaa!!!
Capitàààààààà!!! Quan hi arribareeeeeem????
… i arag…com égs gque veigg dues gnimues ig dues… igsnels?… A vere pegrgguè no m’hagvíeu ddit gque tegníeu bbegssones, egh?
Demà cap al vespre, Isnel. L’illa s’anomena Isla del Rey, però no feu cas del nom, eh! Els republicans també hi són ben rebuts.
Lloro. Dos punts. Com no et posis una mica a to, hauré de prendre una determinació i avisar molt seriosament a l’Oleguer que hi ha amics que més val tenir-los a ratlla. Oi que m’entens? Només faltava ara que us féssiu cabanes a dalt dels arbres de l’illa paradisíaca del Pacífic. Vés a saber què hi faríeu, tots dos, a dalt d’un arbre d’una illa paradisíaca del Pacífic. Vés a saber…
Gràcies, Capità. Demà, cap al vespre, aniré a coberta per veure la maniobra d’acostament a l’illa. Segur que, de nou, serà tot una filigrana. Visca l’Illa del Rey! Ostres, que bé que ens ho passarem, que bé…
Egstimadda Igsnel. Dé puán.
L’Oleggueret i ung sservigdó són ppegrsones… mmolt gentenimengtades… Ara… gque si ttu tambég vvols vvenir… no etg direm ppas gue nooo… Ens ppodries fer anar elg grentaplatts…
Visca el Lloro, visca el pa i visca l’Illa del senyor Capità! Ieeeeeeepa!!!!!!!!!
Demà hi haurà sopar de gala a coberta. Isnel, em concediràs un vals, després?
Gentenimengtades… I tant, Lloro! I tant que gens…d’això! I tant!!! I el grenteplatts només el faig anar jo. Bé i, si vol, en Cisco. Però tu no, que encara hi posaries l’Acollida, com si ho veiés…
… mireug l’Oleggguer gque macu gque égs… mireu gcom porgta el gcompàs… Porta el bbiberó, macu, porta… Caiggpirinya que te crióóó…
Serà tot un honor, Sr. Capità.
Igsnels, mmagques… sí, sí, ttotes gdues… No em dogneu ideiess, no em dogneu ideiess…
La polka reserve-me-la per a mi, Isnel. Jo vull ballar amb tu la polka a sota dels magnoliers. Vale?
Lloro, vols fer el favor de comportar-te, que hi ha nens a coberta? I d’això de les idees, ni somiar-ho, em sents? Com vegi l’Acollida, o l’escombra de l’Acollida, o les faldilles de l’Acollida, a dins del MEU rentaplats, jo hi ficaré una altra cosa. Unes plomes, vaja, unes plomes de coloraines. I un bec. Ja veuràs, ja, com queden després de passar pel CAlgonit.
Tu i jjo, Olegggueret… ballarem el Riggodón, que égs més ddivergtit… Els vvalgsos són un grotllu pergquè no entren a ddins delgs bbiberons, els ppunyegteruuus…
Vale, Grumet. Una polka amb tu sota els magnoliers. Ostres, que bé la xerrada de l’altre dia dalt del pal major, ostres… Que bé! Quina pau!
Ahg nno… Qguedaria bblanc, passat ppel Calggonit. Gsemblagria una vvulggar gcacatua…
Mama, demà ballaré un Riggodón a dins del biberón, demà ballaré un biberón a dins del Riggodon.. Ai, no, que era al revés… Ai, no sé què ballaré, ara.
La repetirem, Isnel, la repetirem. Sempre està a la nostra disposició, el pal major. Sempre, sempre.
Doncs ja ho saps, Lloro, ja ho saps… O et comportes o et transformo en cacatua. Jeje, queda bé això de caca-tua, jeje…
…tu ttrangquil, oleggueret… jja te’n regcordaràs, degsprés, jja veuràs jja…
… appa agquí… úl..timagment, les bbruixes vvan per mi… s’han ppusat gtotes dd’acord…
igsneeeelll… no lig ensssegnis a l’Oleggguer pparaulegs lletgges…
I tamgbé vullg parglar comg el Llogru… Quèg haiggg de fergggg peg parglar comg tug, Llorggguu?????
Anar a dormir, Oleguer. Això has de fer. Au, passa, que demà serà un altre dia.
I digues bona nit a tothom. Plis.
Migra, Oleggguer… beu-te agquests dos biberongs de ggcaipirignya… i ja veuràgs gcom parles… tots ddos, egh!
fings demàg, llorug, amb el riggodong dong dong…
Bona nit, Capità. Bona nit, Grumet. Ha estat un plaer. Que descanseu i fins demà al sopar de gala en front de l’Illa del Rey. Vaig a veure si l’Oleguer es posa el pijama i deixa en pau els botonets del rentaplats. Au revoir!
aaaaaah!!!!! ara ho entenc tot!!! ereu vosaltres fent xivarri anit a coberta, eeeeeeeh!!!! Jo em vaig entretenir una miqueta estudiant el mapa del tresor d’Illa del Rei. Diuen que la creu no marca mai el tresor però jo per si de cas…
Hola, nimue, maca! Sí que hi havia una mica de xivarri, ahir, sí. El Lloro va descobrir les caipirinyes de l’Omar i… ostres, el Lloro, quan descobreix una beguda nova!
La isla del Rey està habitada, eh!, ho dic a tothom. És força gran, hi podrem fer moltes descobertes. La seva capital és una petita ciutat que es diu San Miguel. Ja els he enviat notícia que hi arribem aquesta nit i em penso que ens preparen una gran rebuda.
Heu vis que tranquil que és l’Oceà Pacífic, aquí, al Golf de Pananà? Òndia, quina pau! Dóna gust navegar per aquestes aigües!
Què dieu que què, de xivarriiiiiiiiiiiiiiiii???
Ahir hi havia xivarriiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii???
I qui feia xivarriiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii???
Maremeva, maremeva, maremeva, quina rebuda! I quin sopar, aquí, a la sorra, que gairebé no és sorra perquè tot això és gespa! I quina orquestra! Apa, Cisco, que avui es veu que fas festa, noi! Vine a sopar, vine!… Ostres, quin bé de Déu de fruites, tu!
Estudiant el mapa del tresor, nimueeeeee????????? No havies d’estudiar altres coses, tuuuuu? Ai, aquest vaixell! Maremeva, el que fa aquest vaixell!!!
Grumet! Posa’m una mica de cremat, sisplau! Sí, d’aquest que tens tan a prop, au… És que em fa una mandra aixecar-me d’aquesta sorra tan tèbia… Mmmmmm… Gràcies, maco. Quina nit, quina nit….
… gque… gque… gque nnotxe… la… dde… agquel ddia…
bon dia pel dematí!!! Cremat? qui ha dit res de cremat??? Divendres em vaig fotre com 6 o 7!!!!
uep…. si jo estic estudiant… molt… isnel… ehemmm… aquesta illa paradisiaca i aquest paisatge d’ensomni i aquest menjar tan bo m’ajuden molt a concentrar-me…. sí, sí…
Ui! després de tant de temps en la mar sembla que la terra és mou!
Bon dia, Cisco! Que hi ha cafè? Sí? MMmmm… Vaig a nedar una mica en aquesta aigua tan clara… Sí, després… Després esmorzo com Déu mana, després… Xaaaaaaaaaf!!!
Ui ui ui!!
M’esta afectant el sol al cap!!!! i aixo que feia molt de temps que no em quedava dormida a coberta tanta estona sota el sol… ai…
Pero bueno una mica de cava fresquet que se m’aclareixin les idees i anem a mirar el mapa del tresor!!
(jo tinc molta experiencia en illes!!!)
Ueeeeee!
Però què fem en una illaaaaaa? I on està tot el món? I per què el vaixell té dos pals majors, i dos timons i… Òndia? Dos Ciscos! Si el vaixell té dos Ciscos! Açò és el paradíiiiiiiiiis!
Ai ai ai… i per què em fa tant de mal el cap? Aaaaah! Ja sé, és la postura: dins del barril, m’ha adormit amb el cap sobre les fustes; això serà.
Bé, bé, bé… Doncs, res, mentre la gent dóna senyals de vida, hauré de pendre alguna cosa… Què dius, Cisco? Que ara s’ha posat de moda la caipirinha? Doncs, au, vinga, tot siga per estar a la moda (mida que arribe a ser sacrificat, amb lo poc que m’agrada a mi la caipirinha…)
Hola, Unmei! té una copa de cava, té. Sí que ens farà servei, la teva experiència en illes! Vols un canapè, per acompanyar el cava?
Giorgio, maco! Ja fa dies que som a la Isla del Rey. Com que vèiem que dormies tan bé, a dins del barril… Vols una copeta de cava, tu, també?
Mmmmmm Que fresquet que esta el cava!!!!!!!!
Ai, com a mi m’agrada!!! Gracies Grumet, ets tot un cavaller des que ja no en queden!!!
Doncs quan vulgueu comencem a explorar l’illa que jo ja em moro de ganes de descobrir coses!!!!!!!
dona gust perquè sempre és festa aqui
Ara entenc perquè aquesta illa porta el nom de Rey: s’hi està com un rei! Dóna gust mirar l’horitzó des de la platja, xerrant amb els amics, mirant estels fugaços a la nit, menjant canapès i bevent cava. Per cert, us he dit mai que a mi no m’agrada el cava? Grumet, passa’m una altre copa de cava, a veure si m’hi acabo d’acostumar… Què, que ja en porto vuit copes? És que, ja t’ho he dit, a mi no m’agrada el cava, però faig un esforç, oi que sí, Lloro?
Perservera, Omar, perservera,
que està plena la nevera
i he sentit que el Cisco deia no-sé-què sobre descongelar-la abans de reaprovisionar. Vinga, va! jo també tiraré una maneta…
Lloro, es pot saber què fan unes plomes teves al congelador? Que te les guardes de reserva per quan et facis vellet? O és que potser se’t van quedar enganxades a les parets en alguna incursió nocturna a les reserves del Cisco? És que mira que arribes a ser golafre, eh!
Giorgio, la paella aquesta deu ser teva, no? I l’Aigua de València! Unmei, vols una mica d’aigua de valència per dormir millor?
Avui tenim paelleta per dinar??? Què bé!!!!!! Quina gana!!!
Paeeeeliaaaa!! Diueu paelllaaaaa!!
Joh tambe vullg, jo tame vullgh, jo tameee vulllggg!!!
Ups, massa cava em segmbla a mii….
Plero jal faregm baixaaa amb la paeliaaaaaa!!!
Aiiii quina son m’esta entrant despres de la paelleta…
zzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz
Uix!!!
Ja m’he despertat!!!!
Quina migdiadeta mes placentera!!!!!!!!!!!!
I la resta??? On sou???? Encara dormiu?????????
Vaaaa… que es hora de sopaaaaaar!!!
(nomes faig que menjar beure i dormir jo en aquest vaixell…)
Ep!
Que diu el Cisco que per sopar hi ha degustació de patés i de formatges i d’amanides i d’embotits!
Algú vol degustar?
Uf, tinc el cap com un tabal… una ressaca…
feia temps que no bevia taaaant cava!!!!!!!!
Lloro, vols dir que t’hi veuràs, amb aquest barret? Si només se’t veuen les potes!
Ostres, ostres… això sí que és un festival!!! Bé, de fet, aquí sempre és festa, sobretot amb el Lloro…
Aix, no sóc ilusa, però sí aficionada a les ilusions i això és més que una ilusió, aquest vaixell té magia… Algú té una mica de ratafia per aquí? Aix, que m’emociono…
Doncs ara que estic tan ben acomodada… us vull donar una noticia: la tenda ja té nom… es dirà XAMPINYONA!!!!!!!
Aix, enu, doncs ara ja podrem anar amb ella on volgueu! ^^
Silenci, maca: Vols venir a fer exploracions per l’illa amb el Lloro i amb un servidor? I amb la Xampinyona, és clar. Ens acompanyes?
Cisco! Prepara’ns menjar per dos dies, sisplau, que ens n’anem d’excursió!… Què?… Que si la Xampinyona també menja?… Ah, no ho sé… Silenci! Cal dur menjar per la Xampinyona?
Uoo!!! I tant que vindré i la Xampinyona també!!!! ^^ Doncs no, ella no menja, però explorar sí que li agrada…
Apa, cap a l’illa!!!!! Jijijiji…
Eiiii!!!
Jo tambe vinc d’excursio!!!!!!!!!!
Vull explorar l’illa sencereta!!!!!!!!!
Ja heu preparat els entrepans i els llibrets de llom??
Lloro! Lloro!
No’m dixes ací, que jo també vull anar d’excursió! Tu creus que jo cabré en la tenda? Vinga, Lloro, vinga: pregunta-li a esta xiqueta tan simpàtica si li cap un pingüinet en la tendaaaaaaa!
Que jo sóc xicotet, xicotiuo, xicotiniuo, i amb un raconet m’aconformeeeeee… i jo també vull exploraaaaaaaar (iu, això a sonat a Internet Explorer! quin pecat! com s’entere la meua amiga Foxi…)
Sí, sí… Sí que m’he comprat una Xampinyona… I tot i que és verda no té res a veure amb una COL! xDD I “pinyolet”… ja m’agrada, però sona molt carinyós… XDD Ja sé que et mors de ganes de venir amb ella, eh!!!!! Jujuju…
Jo crec que ja hi cabeu tots, tu, en tux, el lloro, el grumet, la unmei, jo i qui faci falta! Tothom convidat a la Xampinyona! ^^
Mireu, mireu, mireu! En Cisco ens ha posat cava a la nevera, al costat dels entrepans! És un as, en Cisco!
Què, Silenci? Ja la tenim muntada, la Xampinyona?… Sí?… Doncs començo a posar les estovalles aquí, a terra, al damunt d’aquest verd que sembla gespa.
Va! Qui s’apunta a sopar?
Vinga, de què voleu els entrepans? Unmei, Giorgio, Silenci…?… Perejoan?… Ha vingut el Perejoan?… Ostres! Quina alegria, ara sí que farem festa grossa!… Vine, Perejoan, vine, no saps pas com t’he enyorat, no ho saps pas, no ho saps pas!
… Doncs com t’anava dient, Tux, no saps pas com m’agrada que hagis vinguuuuuuuuuut!!! vine, vine, que ara sopareeeeeeeeeeeem!!!…
Quèèèèèèèèè???… en Pe… en Pe… en Perejoaaaaaaaaaaaaan???
Ai que em desmaio, ai que em ve, ai que em ve, ai que perdo els sentits, ai que em xiulen les orelles, ai que caiiiiiiiiiiiiiiiiiiiic!!! (Plaf!, ja he caigut)
Ai! El Lloro, que se’ns ha desmaiat. Cap problema, cap problema! Cava per al Lloroooooooooo!
Ai ai ai… Silenci, que esta nit ens deixaràs estrenar la Xampinyona? Vinga, dona, que sí que cabem tots… Ben apretadets, per no passar fred a coberta… Vinga, va, que no et fa il·lu fer una pijama party per inaugurar-la ben inaugurada? Vaaaaaaaaa…
Bon dia! Bon dia! Bon dia!
Vinga, dormilegues, que ja he dormit prou! Halaaaaaaa! Tots dins de la xampinyona, tots tots tots, que no quedava ni un raconet per a mi, que encara com el Lloro m’ha fet una mica de lloc, que si no em toca dormir al ras!
Bon dia! Bon dia! Bon dia!
Que bé, que bé, que bé! Ai, quin esmorzar més bo!
Va, Lloro, desperta’t home, que el Tux ja fa estona que va i ve, i ve i va, i em pregunta quantes hores dormen els lloros.
Silenci, maca, la Xampinyona és una troballa, eh! Que bé que hi he dormit!
Vinga, preparem-ho tot per a l’exploració d’avui. El Capità m’ha dit que hi ha una fortalesa d’allo més bonica a dalt de tot d’una muntanyeta més bonica encara. Som-hi?
Llorooooo! No corregues tant amb l’Oleguer, que ja vas volant i jo no en sé, de volar, que les meues ales són per nadar, són més bé aletes, com les dels peixos, i també són aletes perquè són xicotetes, i l’Oleguer va mig per l’aire i mig per l’aigua, que mira-lo, que no sap on s’està!
Cap problema! Cap problema! Cap problema! Que he trobat per la xarxa un manual que es diu “Aprenga a volar com si nadara”, que sembla que l’han fet per a mi, i en un plis plas, xas cata xas, ja em veus volant!
Bon dia! Bon dia! Bon dia!
Perejoaaaaa! Isneeeeel! Grumeeeeet! Què hi ha per dinar? Que jo estava fent feina i m’he botat l’esmorzar i tinc una gana que em menjaria un banc de sardines, totes totes totes les sardines del banc! I ja no donarien interessos ni es perdrien entre les hipoteques ni l’euribor, que estarien totes en la meua panxa blanqueta i rodona!
Cap problema! Cap problema! Cap problema! Que des que estic fent la dieta del café, que ja he perdut tres quilos! Com? Que com és la dieta del café? Ah! doncs molt fàcil: et fas tres cafés al dia i ja està; però sense sucre, eh? I, sí, pots beure tota l’aigua que vulgues, dolça millor que salada. I a quilo per dia, garantit.
Bon dia! Bon dia! Bon dia!
Té, Tux, té una copeta de cava, que ara t’ensenyaré a volar fent esseeeeeeeeeeees!!!
Uoooooo!!! Veig que la Xampinyona ha tingut èxit! ^^ Aquesta nit altre cop tots a dormir-hi, eh!!!! Ja et farem lloc Isnel, a tu i a l’Oleguer, cap problema i cabeu tots dos i tots aquests estris… A la Xampinyona fins i tot i cap un parell o tres d’elefants!
I si hi ha una mica de ratafia per fer-les passar avall també!!! ^^
Aix, Cisco, tens alguna cosa per berenar? És que m’ha entrat no sé què… Sí!!! Galetes!!!
Ostres, aquest matí mentre encara dormieu he anat a fer un vol per aquí als voltants i he trobat unes cascades precioses!!!!! Si voleu, després de berenar hi podem anar a banyar-nos-hi una estoneta!!!
Cascades? Ep!, jo les vull veure! Mmmmmmm… que bones, aquestes galetes!… I la ratafia…. mmmmmmmm… Ensenya’m on són les cascades, Silenci, maca!
Jo també vinc!
No pateixis, Isnel, que jo vigilo tota aquesta colla.
Mireu, és cap aquí, a darrera aquests arbres… Sentiu la fressa?
Uooooo!!! Mireu aquesta aigua que maca!!! Quina fressa que fa!!! ^^ Amb aquesta calor m’hi tiraré de caps…
OH! Què vols dir “quant la canalla se’n vagi a dormir”????? Jo no dormo mai… I no m’adormiré fins que senti aquesta història… I crec que la resta de “canalla” també la voldrà escoltar!!!! Muahahaha!!!
Una estoneta petitoneta!!! 
Ueeee!!! ^^ Va, Perejoan, ja t’hi deixem venir… xD
En fi… demà tornarem a les cascades??? Eh!!!!???? Síííííí????
Silenci, maca, em passes la llonganissa i el porró?
Perejoan, ha estat molt bé l’excursió a la cascada. Demà hi tornarem, a veure si t’hi afegeixes.
Avui tornarem a dormir tots a dintre de la Xampinyona, vale?
Aviam… Silenci, tu cap al fons, així… Tux, tu, tu… ai, no sé… espera’t un moment… Lloro, tu cal que t’estiris per dormir o pots estar dret tota la nit? Ho dic perquè la Xampinyona pot ser tan gran com digui la Silenci, però no sé, no sé… Perejoan, et sembla bé situar-te prop de la porta, per si de cas hem d’espantar algun d’aquests elefants que diu la Silenci que també vénen a dormir a la Xampinyona? Capità, vós ja ho sabeu: al mig de tothom. Au, feu-li lloc, al Capità, feu-li lloc… Grumet, vine, em sembla que prop del bressol de l’Olegueret hi ha un raconet on hi estaràs molt bé… A veure, qui falta?
Lloroooooooooooooo!!!! Que el nen es digui OLEGUER no vol pas dir que li hagis d’omplir el biberó de cava per celebrar la victòria del Barça, valeeeeeeeeeee??????????? Au, deixeu-vos estar de ballar rigodons, tu i el Lloro, i cap a dormir, que demà serà un altre dia. Perejoaaaaaan!!! Ja arriben els elefaaaaaaants? No? Doncs, au, comença a explicar la història aquella que deies, que tenim moltes ganes d’escoltar-te.
Jo vingdrrré d’aqguí a unag estogna, mamag… Llorooooooooogggggg, togrna’m a ensenygar com belluges les alegs peg volarg…..
Poteu els banyadors, que els fico tots a dins de la motxilla! I les tovalloles, si voleu! El pic-nic ja el tinc. Ui, en Cisco ens ha preparat un pic-nic, avui, que ens en lleparem els dits! I tenim la nevereta plena de xarel·lo del més bo! Tu també podries venir, Cisco, avui, a veure aquelles cascades tan boniques! I tu, Perejoan, t’hi apuntes?
Nosaltres també veniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiim!!! Nosaltres vull dir el Tux, el Guix, l’Olegueret i joooooooooooooooo!!! Però primer vull un bidó de cafèèèèèèè!!! I he de fer uns quants estiraments i uns quants escupits i un bany d’aigua destil·lada a l’ull esquerreeeeeeeeeeeee!!! Sí, perquè he dormit amb els pèls del bigoti del Guix ficats a l’uuuuuuuuuuull!!! I amb un peu del Tux ficat a la bocaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
Oh, quina nit més plàcida! S’hi dorm la mar de bé a la Xampinyona, Silenci!
Vinga, som-hi! Ja ho tenim tot!
Uoooooo!!!! M’alegro que hi hagi dormit bé, Capità!!! ^^ Apa, ara tots cap a les cascades!!!
A refrescar-nos una mica, eh!!! ^^ A veure… Xip-xap cap aquí, xip xap cap allà… perfecte! ^^ A veure aquest xarel·lo? 
Bon dia!
Caram, Cisco, quin bé de Déu de coques! Són per esmorzar? Sí? Mmmmmmm… I cafè? Hi ha cafè, oi? Mmmmmmm…
Ostres, Olegueret, vols apendre a volar??? Ai, a mi sempre m’ha fet gràcia volar… Que en puc apendre jo també???
Però em sembla que ens haurem d’anar a comprar unes ales, eh… aix, aix…
Oleguereeeeeeeeeeeeeeeeeeet!!! Vine, que t’he d’explicar una cosaaaaaaaaaaaaaa!!! Mira: volar no fa gens de por, gens ni micaaaaaaaaaaaaa!!! És la cosa més bonica que es pot feeeer. Però no pateixis, que no volaràs pas tuuuuuu. Aniràs a dintre d’un aparell que es diu avió i que vola amb molta gent a dintreeeeeeeeeeee!!! Però perquè vegis que no fa por i que és molt diver, jo et faré una passejada volant per l’illa, ja veuràs, jaaaaaaaaaaaa!!! Puja a la meva esquena i estira’t ben estirat… així… el caparró damunt del meu cap i ells peuets que em toquin la cua… aixííí… molt bééé… Ara obriré les ales i tu hi poses els bracets al damunt, valeee???… Molt béééé… Ara no et moguis gens, gens, gens, eeeeeeeeh… Ja veuràs quin volar més fi que tiiiiiiiiinc…. som-hiiiiiiiiii??? Vaaaaaaa… Iupiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!! Adéu-siau, ja torneeeeeeeeem!!!
Ja som aquíííííííííííííííí!!! Què tal Oleguereeeeet???… Ho veus com no fa gens de pooooooor??? Ja t’ho deia, joooooooo!!!… Mira, em sembla que en Cisco ja et té un biberó preparat, vés a dinar, macu, vés a dinaaaaaaaaaar!!!
SILENCIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII !!! Tu peses més però també et duc una estona a volar, si voooooooooooools!!! Mira, porta la Xampinyonaaaaa!!!… Sííííí!!!… Agafa-la bé per baix, així actuarà com a paracaigudes i compensarà el peeeeees!!!… Tu fes-me caaaaas, no pateixiiiiiiiiiiiiis!!!… Seu a sobre meu, amb una cama a cada bandaaaa. En l’operació d’enlairament i d’aterratge, hauràs de posar les cames rectes, eeeeeeeeh!!! Jo ja t’avisaréééééé!!! Som-hiiiiiiiiiiiiiiiiiiii??? Vaaaaaaaa!!! IUHUUUUUUUUUUUU!!!
Uooooooooo!!!! Lloro, quina vista que es veia des d’allà dalt!!!!
Moltes gràcies!!! I que petita que sembla aquesta illa quant la veus a alçada… Ai, ai… em sembla que jo també vaig a veure què ha fet en Cisco per dinar, que això de volar fa venir gana… 
Ah que t’ho has passat bé, Silenci, ah que síííííííííííí???… Mmmmmmmmmgg gque bbona, aguesta amanidag demmm llenties, ggmmmmm, Cisco, ggue mmgbona…
Sí, Perejoan, sí, segur que ens envien notícies des de Guatemala! A mi també em farà molta il·lusió rebre-les! Però no marxen fins a mig setembre, em sembla.
Silenci! Jo torno a anar a la cascada, em va agradar molt. Véns? Al darrere de la cascada hi vaig veure una cova. Vaig a fer exploracions.
Ostres, Grumet!!!! I tan que vinc, vinc pitan!!!
Avere aquesta cova… Aix… ara m’has bent encuriosit… ^^ Agafo llanternes i entrepans per berenar… alguna cosa més? Cordes potser… Mmmm… Aix, sí, sí, ja vinc!!! ^^
Silenci! Vine, vine… Enfoca allò amb la teva llanterna… Què deu ser?… Ostres… Òndia… L’os pedrer… Tu veus el que jo veig, Silenci?
Ai, Grumet… un moment que sense ulleres no veig res… avere… Oh! Em sembla que sí que veig el que tu veus, Grumet… Ostres…
Jo també ho veig, jo tambéééééééé!!! Uiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!! Voleu dir que no hauríem d’avisar tothooooooooooooooooom??? O ho guardem com un secreeeeeeeeeeeeeeeeeet???
Ai, doncs no ho sé… Grumet, què fem?
Va, serà un secret. No ho digueu a ningú, d’acord? Demà tornarem a mirar-nos-ho. I a banyar-nos. Lloro, és un secret, sents!
Jo no sóc cap bocamooooooooooll !!!
(D’acord, un secret…
)
Bon dia a tothom i a totdon!!!!
Hola Cisco! Què hi ha per esmorzar??? Uo!! Torradetes amb mantega i mermelada!!! Feia molt que no en menjava… Mmmmm… Excel·lents, Cisco… Mmmmm… ^^
Ostres, Lloro, ets allò que no hi ha! Mira, la Silenci ja té la motxilla feta. Has agafat les llanternes, Silenci? I les cordes?… Sí? Ja ho tens tot? Té, t’hi caben els banyadors?… Perfecte. Tinc moltes ganes de tornar-me a banyar i de tornar a veure… allò.
Sí, sí!!! Tot a punt!!!
Cordes, llanternes, banyadors,… aix, i moltes ganes de tornar a veure… allò.
Oooooooh!… Encara m’impacta més avui que ahir… Cordons, tu!… Mira, jo em menjo l’entrepà aquí mateix, mirant-ho! La mare!… Vine al meu costat, Silenci, vine… Ho veus?
Eiiiis
Ja estem tots apunt per començar l’exploracio???
Ai ai ai que jo no tinc llanternaaaaaaaa!!!!!
Hola, Unmei! Vine, corre, vine!… Té una llanterna! Estem explorant una cova que vam descobrir ahir, rere una cascada que havia trobat la Silenci. Mira allà, mira!… Què et sembla?… Que portes banyador?… Aquesta tarda ens banyarem al gorg de la cascada. Si està rebé!
Uau!!!
Sor que m’havia emportat el banyador…
S’esta tant fresquet aqui… i quina aigua mes clara!!!!!!! Et veig els peus Grumet!!!!
Isneeeeeel!!!!!!
Vineeeeeeee!!! Porta l’Oleguer, i veuras que be s’ho passara!!!
(jo no em moc d’aqui en tota la tarda eh?? fins que no se m’arrugui la pell!!)
Ostres, Grumet, tens raó… avui impressiona més que ahir…
Eis! Que jo també em vull banyar!!! 1… 2… 3!!!!!!! Xoooooooooooooff!!!
Oh, que satisfet que estic! Quina tarda més bonica… Entre el bany tan refrescant i les emocions de la cova… Uf! No em mouria mai d’aquí! Silenci, Unmei! comencem a passar cap al Vaixell per sopar?
Sííííííííí!!!!! Que això d’anar a les cascades fa agafar molta gana! Mmmm… em menjaria un bou… Si li dic a en Cisco que vull un bou, me’n farà? ^^
Jo crec que sí, Silenci. Veiam… Provem-ho: Cisco, no tindries pas un bou per a la Silenci?… Diu que sí.
Lloro, què et passa?
???
Per celebrar-ho?
Noooooooooooooooooooooooo!!!
Per oblidar-hooooooooooooooo!!!
Es pot saber què estàveu miraaaant, el Grumet i la Silenci, taaaaantes hores? Es pot saber o no es pot saber, aquest SECREEEEET???
Hola, Unmei, requetebonica, irlandesa del meu cor! Ja veus, ja som aquí!
No ho sé, rei, no ho sé. No me’l mirava, jo, el partit. Au, torna a dormir, va, reiet, a dooooormir………
L’oleguer, l’oleguer
l’oleguer ja té son,
l’oleguer, l’oleguer
quina son que té……
… nno… l’Olegguer agvui… nno ha jjugat… i aixxí engs ha annat…
Ai, aix… Aquest Barça és com una perdiu, tan avia plora com riu… Sort que jo ja dormia, després de menjar-me tot un bou… En fi, Cisco, què tens per esmorzar?? Oh! No m’ho diguis!! Ja la sento amb la olor!!! Xocolata desfeta!!!!!! Mmmmmmmmm… Ai, com t’estimo, Cisco!
Ara que ja hem paït la xocolata desfeta, podríem tornar a banyar-nos a les cascades, oi, Silenci? És que jo no me’n canso, no me’n canso! S’hi està tan bé!
Isnel! Si vols saber què és allò de la cova, vine amb nosaltres! I no pateixis per l’Oleguer, que ell va i ve volant amb el Lloro que és un contentu!
Silenci! Agafa una llanterna per a la Isnel, també. I una corda! Va, que ho pugui veure bé!… Mira, En Cisco ja ens ha preparat el pic-nic! Ja ho tenim tot? Vinga, doncs, som-hi!
Jo també vinc amb vosaltres, avui. Em teniu ben encuriosit!
Vinga, doncs… una llanterna pel Capità i una altra per la Isnel… I cordes per tots dos, també… Apa, ja està tot a punt!!! Anem!!!
Oooh!… És que és tan fort, això, tan fort, tan fort!… Silenci, vols dir que no s’ha mogut?… Enfoca’l bé!… Veiam?… Sí, sí, jo el veig més cap a la dreta, no?… Tu què hi dius, Silenci?
Crespons!… La mare!… La veritat és que mai no havia vist en terra una cosa tan impressionant!
Jo tampoc, Capità.
Lloro, ara que ho dius, sí que sembla que estigui més cap a la dreta que ahir… És impressionant…
Per cert, algú té gana? Avere aquest pic-nic que ens ha preparat en Cisco…
Eiiii!!!
Espereu-meeee!! Que m’havia quedat dormida al vaixell!!!
Jo tambe vull banyar-me a la cascada!!!!
Silenci!!! Us ha sobrat pic-nic del Cisco???
Vine, Unmei, vine! Vols un entrepà? Galetes? Xocolata negra? I per beure?
Hola Unmei!!!
Vols ratafia? Per fer baixar l’entrepà avall… 
I després ens anem a refrescar una mica, eh!!! Que avui fa molta calor… uff…
Bon diaaaaaaa! Què és això que he sentit de prendre el bany en un gorg? Ai, mare, quina bona vida que porteu! Doncs, vinga, que jo em vull arremullar. Però, de primer, un bon desdejuni, i un café tocat de grappa. Cisco? Sí, m’ho has encertat! Desdejuni irlandés! Amb cansalà de veteta, ous a la planxa, llonganisses, botifarres, xoricets… Ui, aquest embotit no és gaire irlandes, em sembla… Però està molt millor!
Ei, Cisco, per cert, no has vist al Tux per ninguna banda? Fa dies que s’amaga, no el trobe per enlloc. I ja és hora d’anar preparant les maletes… Pobret, quin disgut agafarà quan li ho diga…
Hola, Giorgio! No pateixis per el Tux. Va i ve amb el Lloro tot lo sant dia. No se separen. Volen, neden, exploren, tornen a nedar, tornen a volar… S’ho passen d’allò més bé. I l’Oleguer també sempre va amb ells: són uns cangurs excel·lents.
Tu no has vist encara les cascades que va descobrir la Silenci, oi? Doncs va, vine amb nosaltres, avui. Són precioses i, a sota, hi ha un gorg magnífic on ens hi banyem cada dia. I darrere d’una cascada hi ha una cova. I dins de la cova… Ui, dins de la cova! Ja ho veuràs, ja!
Vinga! Anem a veure eixes cascades, que encara fa bon temps per fer un banyet al gorg!
Tuuuuuuuux! A veure que fas amb l’Oleguer i amb el Lloro, sobretot amb el Lloro, que és un juerguista!
Giorgio! Què fas tot de negre, amb camisa i corbata, home? I per què poses eixa cara de pomes agres? I on vas carregat de maletes? Treba… treba… trebaquà? Això què és?
Llorooooooooo! Mira a veure que li ha passat al Giorgio, que crec que s’ha tornat boig i em vol estacar dins la maletaaaaaaaaaa!
Jo no sé què li passa al Giorgio ni on va tan mudaaaaaaat… Però no pateixis, Tux, maco, que aquí no et trobarà paaaaaaaaas… On s’és vist, voler estacar un pingüí tan maco dins d’una maletaaaaaaaaaaa!!! Ni parlar-neeeeee!!! Tu et quedes amb el Lloro i amb el Grumet i amb el Capità i amb la Silenci i amb el Cisco i amb la Isnel i amb la Unmei i amb l’Olegueret i… i… i amb tothom qui passa per aquí, veeeeeeees!!!
Giorgioooooooooooo!!! Neda, neda pel gooooooooorg!!! Ah que s’hi està bé, ah que sííííííííí!!!… Tsssssst!!! No diguis res, Tuuux!!! No, no et trobarà pas, ja t’ho dic jo que noooooooooooo!!!
Ostres, és que s’hi està la mar de bé en aquesta gorga, eh… I el que hi ha a dins la cova és… no tinc paraules… em sembla que avui hi tornaré anar a veure-ho…
Per cert, Giorgio… on et vols emportar en Tux? :S Ell sembla que s’ho passa molt bé per aquí, sempre voltant al costat del Lloro i l’Olegueret… ^^
Ei, Silenci! Vine, vine! Ja tinc tres llanternes posades, amb la teva encara ho veurem millor! Guaita!… Oi que sí, que es mou una mica?… Jo, és que flipo!… Flipo!
Jo també ho vull veure! Jo també ho vull veure! Jo també ho vull veure! A veure, a veure…
Mira, Tux, mira!… Allà!… Eh que és bonic?… Tu havies vist mai res igual? Ah que no!
Sí, Tux, sí! I el que tenim comprovat amb la Silenci és que, de vegades, es mou!
A mi em té fascinat, ja us ho vaig dir. M’hi encanto, m’hi encanto… No em mouria d’aquí.
A mi m’encanta quant es mou!!! És que em quedo enlluernada… m’encanta…
Jo vull veure com es mou!
Jo vull veure com es mou!
Jo vull veure com es mou!
Silenciiiiiiiii, vaaaaaaaa, fes que es mogaaaaaaaaa, vaaaaaaaaaa…
Un moment, que m’acabo el cafè amb llet! Comenceu a passar, si ja esteu llestos! Em sembla que la Silenci ja ho té tot a punt a dins de la seva motxilla, oi, Silenci? Ja venim, ja…
Escolta, Silenci: ahir em va semblar veure una cova més petita al costat de la que anem sempre. Vols dir que no ens ho hauríem de mirar?
Sí sí sí!
Jo hi vaig! Jo hi vaig! Jo hi vaig!
Sardinetes cap a dins i… d’excursió!
Sí, sí!!! Jo ja ho tinc tot apunt! Ja podem marxar!
Ostres, Grumet, tens raó… potser també ens l’hauriem de mirar aquella altra cova més petita… Potser hi ha més “allò” que es mou…
Vine, Tux, vine… Vés amb compte, eh! Agafa’t bé a la corda i no perdis de vista la Silenci. Avui explorarem una altra cova, una mica més petita… Per aquí has de passar… Vigila, no rellisquis… Que ja veus alguna cosa, Silenci?… S’ha quedat muda, aquesta noia… Silenci?… Ja hi som, Tux, ja hi som. A veure…?… OOOOOOOOOOOOOOOOOOOH!!! La mare! Ara… Ara… Ara entenc per què t’havies quedat muda, Silenci!
Resardinetes resardinetes resardinetes!
Açò no m’ho esperavaaaaaaa! Que boniiiiiiiiiic! Però, però, però… però tu has vist, Lloroooooo?
(Silenci, tanca la boqueta, xica, que t’empassaràs algun mosquit, i encara t’hi entrarà alguna ratapenada a buscar-lo…)
Però… que boniiiiiiiiiiic!
:O
Estic… estic… sense paraula… És impressionant… Sí! S’ha mogut!!! S’ha mogut!!! Estic flipant…
:O
Perejoan, maco! Òndia, òndia, òndia, quina alegria! Ahir ni me’n vaig adonar, que havies vingut! Estava adormit com un soc, a aquelles hores, perquè darrerament estem vivint tantes descobertes fantàstiques que, quan el sol es pon, jo ja tinc ganes d’anar-me’n a jeure a dins d’una tenda de campanya la mar de bufona que tenim aquí, a coberta, i que té nom i tot: es diu Xampinyona, què et sembla?
Però el Lloro avui m’ha despertat a cops de bec: vineeeeeeeeee, Grumeeeeeeeet, vaaaaaaaa, que no saps tu qui ha vinguuuuuuut, no ho saps, no ho saps paaaaaaaaaaaaas!!! I jo ja m’ho he ensumat, que eres tu, ja! Ostres, quina alegria! Vols un cafetó?
Mare de Déu… en Perejoan!!! Feia molt que no et veia… Com van les COLS? Ai, vull dir… les excursions per aquells cingles tan macos? Voldràs venir a veure “allò que es mou”? I de passada et banyes una estona a les gorgues, aquelles… s’hi està tan bé! ^^
Sí que s’hi està bé, sí! Oi que va ser una bona idea, quedar-nos tot l’agost a la Isla del Rey? Va, que jo també vinc a les cascades, aquesta tarda! El Grumet m’ha explicat que vau descobrir una altra cova. I que també hi ha… ostres, pobre Grumet, no sabia com explicar-m’ho. Ho vull veure amb els meus ulls. Ja teniu les cordes i les llanternes? I els banyadors també? Doncs vinga, som-hi!
Fins aviat, amic Perejoan, que et vagi bé l’estada al Pirineu! Sobretot, sobretot, sobretot, aprofita-la bé, sents?
Moles gràcies per passar per aquí i dir-nos per on pares! Si et sabem feliç, nosaltres també ho som!
lalala, lalalalala, tralalaralala…
Ostres, Perejoan, et trobarem a faltar… però mentre sabem que encara corres per algún lloc de la galaxia… jejeje…
Uauuuuuuu!!! Lloro, avui sí que… ostres, ostres… s’ha girat… és impressionant… :O
Però, però, què és el que gira? Ai, que no entenc res… Fa massa temps que estic als núvols! Ah, per cert, bones a tothom.
Ja hi torna, ja hi torna!!! Es torna a girar!!!!!!!!! :O Lloro, jo si que vull un whisky! :O
I tant que gira!… És que és… és!… Guaita, aquí ben encantats ens hi hem passat la nit! Voleu dir que no ens hauríem d’arribar al Vaixell a esmorzar alguna cosa?… Mira, en Cisco! Carregat amb una motxilla!… Ens ha dut entrepans, i fruits secs, i ampolletes de colacao, i formatge! Ets únic, Cisco, ets únic!
Escolta, ja que ets aquí… Guaita, guaita! Allà! Què et sembla? Tu havies vist mai res de semblant?… Oi que no?… Doncs va, queda’t amb nosaltres i vés mirant que paga la pena!
Hola, Omar, maco!
Ens preguntes què mirem i jo no sé massa bé què contestar-te, perquè jo no havia vist mai res que s’hi assembli. Però tu seu aquí al meu costat i ves guaitant. Mira: som en una cova que vam trobar tot fent exploracions rere d’una cascada que va descobrir la Silenci. I hi venim cada dia perquè banyar-nos a les gorgues d’aquí baix no té preu. Però és que aquí, a dins de la cova… Fixa’t, fixa’t… Quina passada!… És que jo flipo, Omar, jo flipo!… Mira, mira com gira!… L’os pedrer!
Quin text més bonic, Grumet!
i quina enveja, això de tenir la casa i el port al mateix lloc! Qui pogués!
Feia temps que no rondava pels blogs. Un plaer retrobar-te!
Ostres, en Cisco és un Sol! Muaaaks!
Has vist, ara es gira cap a l’altre costat!!!! Oh!!! No m’ho puc creure!!! És flipant… :O
Hola, pentagrama! Benvingut de nou!
Silenci, què dius?… Hosti, sí! Està girant cap a l’altre costat!… Quina meravella!… Ostres, que fa, ara?… Oooooooh!! Mireu, mireu!!
Silenci, maca, enfoca bé, enfoca bé! És que… és que em sembla que… Hosti, sí, mira! Mira, mira! Mira què està fent, ara! Recordons, tu!
Hola, namaga, maca! No hem pas perdut el seny, no! És que des de fa uns quants dies que estem veient una cosa guapíssima a una cova que hi ha rere una cascada. I és tan esplèndida que no sabem ni com descriure-la! Vine, vine… fixa-t’hi! L’os pedrer!… Ho veus?
És fantàstic… I allò que surt per allà és… és… Ooooooooooh!!!! Oooooooooooooooooooooooooh!!!!! No, no hem perdut el seny ni el senderi… Estem alucinats!!!!
ostres si, si , però per allà, mireuuuu però si és el seny del Lloro que s’està escapant
DDD
Sí, au, vés, vés… Jo em quedo aquí una estoneta a veure si descobreixo què redimonis hi ha darrere la cascada, que em té ben intrigada. Aquests del vaixell se les empesquen totes per tenir-nos dies i dies bocabadats.
Jo diria que li veig forma de col.
O serà de bóta de ratafia?
Ai, no sé, no sé…
Floooop!!! Cava pel biberó de l’Olegueret, que ja té cinc mesets, el meu reiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!
Anem a volar, macu, aneeeeeeeeem!!! Compte que fas esses, compte que fas esseeeeeees…
No, no… Isnel!!! Forma de col, no! Té forma de… de… aix, no ho sé explicar… però de col no és… Potser sí que s’assembla més a una bóta de ratafia…
Ostres, felicitats Olegueret!!! Ja ets molt gran, eh!!! Cinc mesos són cinc mesos!!! ^^
Voleu dir que té forma de bóta de ratafia? Isnel, deixa la bóta, que ja veus coses rares. Jo més aviat li veig forma així com si diguéssim de… Vull dir que em sembla que podria ser… D’allò, home, sí, d’allò, vull dir allò que sembla que es, com si diguéssim, per exemple… però només una mica, eh… un, o no, més aviat, uns… Sí, home, perquè, si t’ho mires bé, també podria ser… però, potser tant no. Més aviat seria…. sí, ostres, allò que de vegades és, però no és i que potser podria ser. Ara que, si t’ho mires de l’altra banda, també podria ser… O potser no. Ha quedat clar, no? Si és que m’explico que és una meravella. Passa la bóta, Isnel. O millor, Oleguer, em dones una mica de cava del teu biberó? I, per cert, moooooootes felicitats.
Bon dia, gent!
Les veles hissades,
mig inclinades,
es balancegen davant meu
i el misteri d’uns ulls,
present insondable,
a les meves mans, floreix.
Damunt el mar grinyolen
les quadernes d’un vaixell,
i a dalt del cel, riallera,
la lluna es torça
quan em veu partir.
Al costat meu, callat,
un somrís que mira el sol
es reflecteix en un blau
encara per descobrir.
Aquesta albada, oh vent!
exhalant salobres gemmes
em portes un sol nom:
felicitat present.
(per vosaltres)
Amic Ramon: no saps pas l’alegria que tinc de veure’t al Vaixell i la profunda emoció que m’ha omplert el cor de joia en sentir les teves belles paraules. No saps pas com m’alegra saber que el nom que evoques ara es diu felicitat present. Sàpigues que sempre que et vulguis estar aquí, en la pau d’aquesta coberta, a mi em faràs feliç, i que pots estar-hi com a tu et plagui, sondant el misteri d’uns ulls, o embriagant-te d’un somrís que mira el sol. Sempre que vulguis, com tu vulguis, amb qui tu vulguis.
Benvingut tu i benvingut el nom que evoques i que t’omple.
Molt maco, Capità, molt maco… Però sempre que vulgui cuinar amb en Cisco o sempre que es vulgui embriagar de cava també pot, eh! Em sents, Ramon?
Una abraçada, company!