Senyor Capitàààààààààà!!!
Sóc jooooooooooooooooooo!!!
Vull dir que sóc el Lloro, per si no us n’havíeu adonat, encara que em penso que sí, que des de la primera ratlla que ja heu pensat en mi, perquè hi ha coses que no es poden dissimular, oi, senyor Capità?, no es poden dissimular de cap de les maneres, ni falta que fa, dissimular-les, perquè a veure per què carai hem de dissimular qui som i com som, oi? ja n’hi ha prou, de disfressats, pel món, jo no penso pas disfressar-me, que per alguna cosa Nostrusenyor em va fer virolat i úniiiiiic!!!
I ara us preguntareu que per què cordons faig jo l’informe i no el Grumet; doncs mireu, el faig jo perquè el faig jo, i el Grumet no el fa perquè no el fa. És així de senzill i no serà pas un servidor qui ho compliqui, perquè també podria començar-vos a explicar menudalles quotidianes com fa tanta i tanta gent, que acaba atabalent-te d’allò més tot plegat per no dir res, i jo no sóc pas així, jo atabalo poc, vull dir que, si fos per mi, per voluntat pròpia no atabalaria gens, un servidor mai dels mais no ha volgut assemblar-se a tota aquesta llarguíssima llista d’éssers humans que xerren, xerren, i acaben per no dir res Jo, si no hagués de dir res, callaria i llestos.
Resumint: sóc jo i no el Grumet perquè el Grumet no hi és i no fa l’informe i jo sí que hi sóc i sí que el faig. És així de simple. Així de senzill. I no penso afegir-hi ni una coma, ni una lletra, ni una paraula, ni una frase, ni un sintagma nominal ni tan sols verbal. El que sí que vull deixar dit és que a hores d’ara, la humanitat sencera està massa avesada a que li expliquin obvietats, però jo em nego a pujar al carro dels que baden la boca per dir poca cosa, de vegades no res.
O sigui que, donant voltes a tot això, m’he dit Lloro fés el favor d’agafar ploma i tinter que has de dir al senyor Capità una cosa ben transcendental. Així ho he fet i, per si de cas, ho repeteixo. Senyor Capitààààààà:
Sóc jooooooooooooooooo!!!
Una reverència, senyor Capità. O dues.
el Lloro
[@more@]
Gràcies, Lloro, gràcies.
Òndia… Angú té una aspirina?
Sí, Capità, jo tinc una aspirina… Tingui.
Jo també crec que cada vegada o som més ximples o necessitem que ens expliquin tot al peu de la lletra, sense que ho captem per lògica… En fi, a vegades penso que el món va del revés (o sóc jo… :S)
Així m’agrada, Lloro: breu, concís i concret. Tu sempre al gra, vaja. Ets un mestre! Pot ser una altra aspirina per a mi? Gràcies.
Aspirina?? Amb rom???
Visca el Lloro!!!
I visca les obvietats que no es calen explicar!!!!
Per cert, Lloro, ara que has agafat una mica “el comandament”… a on es dirigim????
Si a la pregunta “qui ets?” el Lloro contesta amb aquesta precisió, crec que necessito un parell de dies a un balneari abans no contesti a la pregunta “on ens dirigim?” jejeje
Bé, a falta de balneari, prendré una estoneta el sol a coberta, algú s’hi apunta?
Lloro i Grumet:
Ja podeu informar a tothom que som a punt de travessar el Canal de Panamà.
El Canal de Panamàààà???
Això no serà una claveguera, oi, senyor Capitàààààààà??? Ai, maretaaaaaaaaaa!!! ALGÚ SAP QUÈ ÉS EL CANAL DE PANAMÀÀÀÀÀÀÀÀÀ???
Uooooo!!!
Si que estem lluny!!!!! Panama!!! Panamaaaaa!!!!!
I quan arribarem Capita??? Ai que jo tinc motles ganes d ‘aventures!!!
Ostres, m’encantaria venir amb vosaltres al Canal de Panamà, però me’n vaig uns dies de ruta… Una setmaneta de no res, fins el dia 3 d’agost… Me’n vaig a caminar pel Pedraforca i un tros de la Ruta dels Càtars!! ^^
Tornaré, ho prometo! XDD
Hola, Unmei, maca!
Estem a punt a punt de creuar el Canal. Pararem quan l’hàgim travessat, ja en terres del Pacífic.
Silenci, reina, ja saps que pots pujar i baixar, baixar i tornar a pujar al Vaixell sempre que vulguis. T’esperarem, no pateixis. Que vagi molt bé la setmaneta de ruta càtar!
A mi em fa por, el Canal de Panamààààà!!! No hi ha més remei que passar-hiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii??? M’han explicat que hi ha unes comportes que s’obren i es tanquen, i que es tanquen i s’obreeeeeeen!!! Grumeeeeeeeeeeeeeet!!! Hi ha algun barril de cervesa buit, per ficar-m’hi a dins fins que això s’acabiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii???
Lloro! Que m’ha dit el Cisco que no hi ha barrils buits de res, que tots estan plens i ben plens; però no et preocupes, que ara te’n buide jo un parell (per un amic, el que faça falta).
Eps! I després passam una mica de rom. Sense aspirina.
i a tot això, de què anava l’informe del Lloro???? és que no he entès res!
Giorgio!!!!! Guarda’m un barril, però de rom que jo també el vull buidar!!! (per ajudar el Lloro el que faci falta i més si és per amagar-se i que no ens molesti en una estona)
Lloroooo! que és broma, ja ho saps, només ho dic per quedar bé davant dels altres però que jo t’estimo molt, eh! eh? eh? Ai! he de deixar de beure que dic tonteries!
glups, glups, glups… ains, quin disgust! anava en la meua barqueta llunera i he naufragat. Sort que he trobat un vaixell…
seran pirates? seran bons? seran regulars? per què tinc la sensació que tot el món ha begut massa?
no tindran vostés un eixugador? estic una mica xopa…. i un entrepà de xocolata… (com que veig que tot el món demana coses i jo sóc una naufraga xopa…)
Nimue! Benvinguda al vaixall!
Passa, passa, no et quedes a coberta, que fa molt de fred
. A veure on ha guardat el Lloro l’eixugador de plomes, que de segur que t’anira bé, perquè les plomes del Lloro són molt delicades i màgiques, com els teus rinxols, però en ploma. Ah! Jas, que ja l’he trobat, aci el tens.
I posat ben còmoda, que estàs al teu vaixell. Mira, em sembla que el Grumet i el Capità encara estan de festa, però ja veuràs com el Lloro vindrà volant d’un moment a un altre.
Mira! I el Cisco que t’ha escoltat, i et porta… un entrepà de xocolata? Ha ha ha! D’això res! Però qui t’havies pensat que era el Cisco? T’ha dut un Delirium Tremens, l’autèntic i inimitable! (No t’ho havia comentat mai, que el Cisco és el millor cuiner de les set mars?)
He he he! Doncs ja no fas tanta cara de nàufraga, ara fas més bé… careta de sirena
.
i en Cisco, que ens faràs el dinar avui???
Nimue, maca, benvinguda a bord!
Veig que, en absència meva, el Giorgio t’ha rebut; ja veus que, aquí, tothom és un amfitrió perfecte!
Ja t’has refet del naufragi?, ja estàs ben eixugadeta?, doncs vine, vine que t’ensenyaré el Vaixell. Tenim tota la coberta plena d’arbres i de flors. Vine, vine, que t’ensenyaré el racó de les begònies, que estan ben florides…
Giorgio, gràcies per ser per aquí quan jo no hi sóc, gràcies per vetllar per la comoditat de tothom, sents? Te’n dec una!
Grumet, entre amics no hi ha deutes
.
Frederic, no te’n vages, home, que el Cisco t’estava preparant un cus-cus de verdures per a servir-lo fred, com si fos una amanida, i tenia una pinta extraordinària
.
I el suquet, Lloro? Ja està acabat de fer? Vinga, que hui m’apunte jo al suquet.
ui que bé que bé! verduretes, postre de xoco i floretes en coberta! em sembla que em quedaré una estoneta, fins al pròxim port!
Vinga, regaré les plantes per agrair el sopar tan bo del Cisco!
Vols una copeta de cava a sota d’aquest cel tan ple d’estels, nimue?
a la vostra salut, capità!