Senyor Capità:
Tinc males notícies. Sí. Ho sento. Les coses no rutllen.
Ahir, l’albatros que cada dia ens du el diari em va fer arribar també una carta que em va posar profundament trist. Me l’escriu una dona encantadora, sensible, ferma, que du a la pell la tossuderia i la sòlida voluntat que només es poden tenir quan se sap que la raó ens acompanya.
Me l’estimo molt aquesta dona de posat reflexiu i de veu que no tremola. I l’admiro. Admiro la tenacitat de la seva lluita per conservar un bocí del seu poble amb una mica de dignitat. Ara, el seu poble s’ha convertit en una ciutat immensa, en un ventre que ha engolit centenars de milers de persones, talment una gran balena sense massa miraments, però per a ella, per a la dona de què us parlo, sempre ha estat i sempre serà aquell poble entranyable on hi ha ancorats els records sencers de tota una vida viscuda entre els seus carrers i les seves cases velles, entre el brogit del mercat i el silenci d’antics camps verdíssims, llargs i amples i fèrtils com no n’hi ha hagut d’altres en tot el Mediterrani. I si algú encara no ho sap, això, que ho comenci a saber.
Potser em direu que no m’escau la melangia, Capità. Però mireu, hi ha coses que em trasbalsen. I que també m’admiren, ja us ho he dit. Amb el vostre permís, he pensat que avui aprofitaré -i no ho havia fet mai fins ara- la tribuna que m’ofereixen aquests informes que m’obligueu a escriure periòdicament, per fer pública la carta que he rebut. Crec que no puc retre millor homenatge a la dona que l’ha escrita:
Estimat Grumet:
L’Hospitalet de Llobregat, una de les ciutats més malmeses pel desori urbanístic de la segona meitat del segle XX, continua sent víctima de decisions ben discutibles en matèria d’edificació. El Barri Antic d’aquesta ciutat, concretament, hauria d’estar especialment protegit pels actuals responsables del consistori municipal, sobretot tenint en compte que està format per edificis vells i carrers estrets (alguns esgaiats, seguint el traçat de les antigues rieres).
Els veïns d’aquest barri veiem amb preocupació com des de l’Ajuntament es planifica l’edificació de pisos en zones que, fa pocs anys, es consideraven zones per ajardinament (hi ha un solar entre els carrers Roselles, Provença i Santa Anna que corre aquest perill) i també com la nova amplària del carrer Major no afecta tothom per igual (recentment s’hi ha construït un edifici que no compleix la normativa vigent).
El malestar que aquestes actuacions creen entre el veïnat ha fet que ens n’hàgim anat a queixar a l’Ajuntament, rebent com a resposta que les decisions ja estan preses perquè els plens del consistori per discutir-les ja s’han fet. Els veïns afectats volem denunciar que no vam ser avisats quan es van convocar aquests plens i també voldríem deixar dit que els polítics tenen l’obligació d’exercir la democràcia (és a dir el respecte a l’opinió dels ciutadans) cada dia, constantment. Sembla que només es recorden d’aquesta paraula un cop cada quatre anys, quan ens criden a eleccions.
I el pitjor del cas, senyor Capità, és que molt em temo que -a part de totes les altres- la darrera afirmació d’aquesta carta és rotundament certa. Quina tristesa, oi?
[@more@]
Doncs sí… És molt trist…
I tan certa la última afirmació!! Aix… No entenc a la gent, com poden ser tant… uff…
És cert, com diu la teva amiga, Grumet, que els polítics, no se’n recorden dels votants, només cada quatre anys. Malauradament, però, també ho és, que els votants, cada quatre anys, sembla que tampoc se’n recordin, de què els polítics, no s’han recordat d’ells.
He arribat aquí per casualitat perquè m’ha cridat l’atenció el títol que he vist a la pàgina principal. Tens raó, és una vergonya com actuen alguns politics. Els d’Hospitalet veig que també son uns podrits.
Felicitats pel bloq. M’agrada molt.
Quina tristesa, i tant… Esperem que l’Hospitalet se’n surti, d’aquesta…
Ai, giorgio, giorgio… Ho tenim fotut, això del Lloro… Tot va ser veure el post de la Isnel i desencaixar-se-li tots els ossos, i començar a tenir problemes respiratoris… No ho sé pas, no ho sé pas…
Doncs sí, quina tristesa… Alguns polítics haurien d’aprendre moltes coses de persones com la dona que descrius, Grumet…
Petonets a tota la tripulació!
Òndima, Grumet! Això sí que és una mala notícia. De vegades, no sé pas on tenen el cap, aquests polítics. Mira, fa poc, al meu poble (que és molt i mooooooooolt més petit que l’Hospitalet), va passar una cosa que m’hi fa pensar. I per la tossuderia dels veïns es va poder aturar. Volien tirar a terra les escoles velles, dissenyades per un deixeble d’en Gaudí (ara no recordo el nom, però després ho busco i t’ho dic). La veritat és que no eren res de l’altre món, però servaven el record de molts i molts veïns i veïnes del poble que havien passat per allà en els anys de la seva infantesa. Doncs vam remoure cel i terra, ja veus. Vam anar a Patrimoni, al Consell Comarcal, vam fer venir un arquitecte que hi entén mooooolt, vam anar a la premsa, en fi. Que no s’han tirat a terra. Es remodelaran seguint els plànols originals i el poble no perdrà aquesta part de la seva Història. Sempre hi ha una engruna d’esperança fins i tot en els afers més recargolats. Si s’ha de signar en algun lloc, m’ho dius. L’Oleguer diu que també signarà. Va, Grumet, vinga!
Ara mateix vaig a mirar si puc passar aquest informe del Grumet a Word. Va de veres que si puc l’imprimeixo, el fico dins d’un sobre i l’envio al l’excel·lentíssim alcalde de L’Hospitalet. Quina adreça deu tenir l’ajuntament d’aquesta ciutat?… Plaça de l’Ajuntament, segur. A tot arreu hi ha una plaça de l’Ajuntament, no? Doncs ja està! Algú sap el codi postal?
Voleu dir, Capità, que sense codi postal no arribarà? Jo em penso que sí.
D’això… aprofitant que sou aquí… Que sabeu com està el Lloro? És que ara pateixo, sí. Em sembla que l’he feta massa grossa. Quina pena més fonda que tinc a dins, uf. A l’UVI, pobre Lloro! I per culpa meva! Ai, que no dormiré, avui, ja ho veig.
Jo, capità!
Ho acabo de mirar per Internet, vull dir per aqui, bueno ja m’enteneu. Es el 08901
I jo també m’apunto a la vostra proposta. Vaig a veure si ho aconsegueixo
Ostres, és que m’havia quedat sense paraules… Uff… Per cert, Lloro, ja estàs millor??? Ja he vist que havies agafat una cosa forta… :S Apa, tranquilitzem-nos tots i pensem… pensem com podem tirar per terra aquest sistema de… val més que no ho digui…
Jo, jo, jo el vull, Lloro, que hi tinc un amic a l’Hospitalet —ai, perdó, com estàs? bé? recuperat del tot? Què dius què, que t’ha quedat l’ala esquerra un pèl engarrotada? Eh? Ah, no? Ara, ara t’he entès, que li donaràs una garrotada amb l’ala. Però, a qui, li donaràs? A l’alcalde, clar! És que mira que hi ha cops que em costa, eh!.
VISCA EL BARÇA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ^^
estic d’acord en que els ajuntaments han de protegir els barris antics i potenciar-los i recuperar-los i reformar-los, però mantenint el seu aspecte original sense convertir-lo amb un pessebre, això sí.
El que no estic d’acord és en que l’ajuntament tingui sempre l’obligació d’avisar als veïns, els veïns han de saber que hi ha unes exposicions públiques de projectes, que es publiquen als butlletins oficials i als diaris locals i de major tirada. És que estic fart de veure com s’anuncia sempre per tots els mitjans legals pertinents i desprès vinguin els veins dient: ah, jo no sabia. Si es té interés, es passa de tant en tant per l’ajuntament i es mira el taulell d’anuncis i es veu el que es fa, el que es farà i els projectes. Si s’hagués de notificar cada cosa no es pararia mai… Vaja, m’ha sortit la bena municipal!
Lloroooooooo!
Ja t’has posat bo del tot? Ja tens ganes de festa? Vols que entrem a sac al celler, ara que la Silenci està despistada? Vingaaaaaa!
Però a casa teva no s’hi pot entrar, rei. Que has posat un segurata a la porta?????????
Ostres! La Nimue té el mateix problema, però jo estic entrant la mar de bé, no sé què pot estar passant.
Uo!!! Giorgio!!!! Vigili què hi fas al celler… que el vigilo nit i dia!!! Potser hi posaré un segurata també… XDD Bé, bé… ja et deixo entrar. Sí, i al Lloro també… però al tanto què feu, eh!!!
suposo que això que l’hi passa a l’Hospitalet deu passar a molts pobles, però els que estem a la vora de barcelona sembla que ho patim més… i és una autèntica vergonya! jo vull continuar vivint a un poble i no pas a un bosc d’edificis… en fi… que si podem fer-hi alguna cosa la fem
gràcies per reviure la carta, grumet, i posa’t bo, lloro!!
(per cert, giorgio, jo acabo de poder entrar a les teves anotacions…)
Segur que no hi heu fet res, Giorgio??? Aquest sorollet que fas és molt suspitós, eh!!! Ummm…
Eooooooooo!!!!!
Vinc a saludaaaaar!!!!!!
Pasava perqui dalt amb un avio cutre dels de Ryanair, i he dit pareu-me! Pareu-me! Pareu-meeeeee!!!
Que salto!!! Que he de saludar a la colla del vaixell!!!!
I ja veieu com vaig, aixo de la Guinness cada vegada afecta mes el cap, pero prometo saltar mes cops de l’avio cap aqui!!! (avui fins i tot he tret les teranyines del meu cau )
Cuideu-vos canalla…
See you folks!!!!!
Eis, Unmei!!!!!! ^^ Quan de temps!!! Com va tot?? Vigila que saltant dels avions no et facis mal un dia d’aquests… Mmmm… Vols una mica de cava? O una Guinness???
Sileeeeeenci!!!!!
Una abraçadaaaaaa us he trobat a faltar… :_______
Doncs si… una mica de cava no m’aniria malament… que per aqui esta molt car i es molt dolent
CAVA CAVA CAVAAAA QUE S’ACABA!!!!!
Ueeeeee!!!! Ja tornem a tenir la Unmei de sempre!! ^^ Té, tant de cava com vulguis! Et deixo la porta de la bodega oberta!!! I per tothom que hi volgui anar, també, eh!!! Tenim reserves per donar i per vendre, em sembla… mmm…
Eooooo, on és la tripulació? Que fa molt que no passem del 36! Va, a veure si amb una mica de cava animem la coberta. Lloro, fa un brindis?
Òndia, però si ja és oberta…
Encara em queden unes quantes ampolles reservades a la bodega. O hauria de dir “amagades”? Avui ha estat un dia molt especial, molt. Cada dia no es fan els anys que he fet avui (o ahir, si miro el rellotge). No podia anar-me’n a dormir sense compartir amb tots vosaltres, amb els companys i companyes del vaixell, aquesta data tan i tan especial. Algú té ganes de fer un altre brindis? A coberta hi passa un airet molt reconfortant. Algú té ganes de ballar un vals?
Per l’Isneeeeeeeeel!!!!!!
Un brindis que ressoni per aquests mars i per aquests cels, que s’enterin les gavines, els peixos, les estrelles!!!!!
Slainte Isnel!!! (Salut en gaelic)
Digues que sí, Isnel!!!!
Un Brindis ben fort!!! 
Va, que ballarem el que vulguis!!! El que vulguis!!! ^^
XIN XIN!!!!!!
Lalalalalà-lalà-là-là
lalalalàlà-lalà-la-là
lalalalalàààààà-lalalà-lalalà-lalà-lalà
tarararà…
Ostres, ja heu tornat a fer una altra festa i jo a fora del vaixell!
Un petó de bona nit a tothom, a totadona i a totocell!
Mireu, nois, i noies, i ocells, i bruixes, i grumets, i capitans, i lloros, i passavolants, i pensadors absents, i………….. Bé. A tothom. El Lloro m’acaba d’ensenyar a fer informes i en vull fer un, el primer.
Informe primer de l’Oleguer (ostres, acabo de fer un rodolí, el primer!!!).
Tinc una mare que està com un llum. S’està morint de son i de cansament per una cosa que diu que, quan pugui, ja us explicarà. Però no se n’ha volgut anar al llit (al llit de la cabina del Capità que tan amablament li va cedir el susodicho), abans de dir-vos bona nit i enviar-vos un petó. Jo no sé pas què li heu donat en aquest vaixell, no ho sé pas… Però té la tira de comentaris per contestar en una cosa que va escriure fa dies quan va fer…. huummmmmmm… diguem que uns quants anys, però no troba mai el moment. I, en canvi, passa per aquí, i apa! A desitjar bona nit a totdéu! I s’ha quedat tan tranquil·la, tu! Si la veiéssiu… A veure si em passeu el secret, a veure… que sóc petit, però no tonto. I sé que en aquest vaixell hi ha un secret que encara no he descobert, grrrrrrmmmmmmm…..
LLOROOOOOOOOOOOOOO!!! Tu en saps reeeeeeeeeeeeesssssssssss, d’aquest secreeeeeeeeeeet???????????
Omar… Omar… em sona… Tu deus ser aquell que, quan has de venir, la mare diu que posem moltes ampolles de cava a la nevera i que vigilem els encenedors (metxeros) perquè volen… Ets tuuuuuuuuu??????? També diu altres coses, de tu,eh? No et pensis… Parla d’un fil màgic. D’un fil mooooooooolt màgic… Però encara no sé ben bé de què va, tot això. M’ho explicaràs, algun dia? Sí, home, una nit a coberta: tu, amb el cava; i jo, amb el biberó. I apaa! A fer-nos confidènsies… Ai, ara no sé si s’escriu així…
Sí, Oleguer, quan vulguis ens fem confidènsies, confìdències, coincidències i tot el que tu vulguis. Ja t’avanço, però, que a la mare no li has de fer massa cas. Perquè això dels metxeros és mentida, mentida, mentida. Jo no tinc la culpa si, de tant en tant, els seus metxeros apareixen a la meva butxaca. Deu ser que em tenen carinyu. I això del cava, ui això del cava. El cava diu…. Jo i el cava, diu…. Serà possible relacionar el cava i jo? Sera possible…? Doncs sí, és possible i és veritat que m’agrada el cava i ballar valsos amb la teva mare mentre brindem amb cava, també. Però això ja t’ho explicaré un dia, mentre jo em bec un biberó de cava i tu una copa de llet.
La mare balla valsos, Oleguer, sí. I quan ho fa, sembla una princesa de conte de fades. O és que no has notat tu que bé porta el ritme quan et bressola en els seus braços perquè t’adormis?
Aquest vaixell és màgic perquè hi sóc JOOOOOOOOOOOOO!!!
I he passat molts dies sense dir-vos res perquè estava enfeinat ensenyat a fer informes a l’Olegueeeeeeeeeeeeeeer!!! Ah que li surten bééééé??? Ah que síííííííí!!! Aiiiiiiiiiii el fanalet del meu ball de raaaaaaaaaaaaaaaaams!!!
Llorooooooooooooooooooooooo!!!!!!!!!!!!
A ca meu hi ha un altre ocellet!!!!! Aquest és diu Find!!!!!
VISCA EL VAIXELL I TOTA LA TRIPULACIO!!
VISCAAAAA!!!
Ah del vaixell!
Que hi ha algú? Mmmm… sembla que estan tots dormits. Bé, m’estiraré ben estirat en aquesta tumbona, que el metge m’ha dit que necessite repòs, mooooooooolt de repòs. I ja apareixeran…
Giorgiooooooooooooooooooooo!!!
Estira’t allà on vulguis, però què coi és això que has de fer respòòòòòs??? Que no estàs bééééééé??? Que et passa reeeeeeeeeeeeees???
Ciscoooooooooooooooooooo!!! Porta un vermutet pel Giorgioooooooooooooo!!! Perquè vermut sí que en deus poder prendre, nooooooooooooooo??? Perquè prendre vermut no cansaaaaaaaaaaaaaaa!!! Ja ho sap, el metge, aixòòòòò???
Ciscooooooooooooooooo!!! Porta un vermutet per a mi, també, que li faré companyia al Giorgio, que hem de tenir una llarga xerrada, ell i jooooooooooooo!!! Explica, Giorgio, explicaaaaaaa, què et passaaaaaaa???
Lloro, carinyet! Quina alegria més gran veure’t, sembla que han passat mil anys des de l’última volta!
Doncs, res, que ha de passar? Que la vida del treballador és molt mala i molt dura, i destrossa la salut de mala manera. Però tu ja ho deus saber allò que diuen, que si el treball fos bo, treballarien els rics; i aquella deia l’altre: “Jo, ben menjat i ben begut, aguante sense treballar més que un martell soterrat en palla.” Fixa-t’hi bé: SENSE TREBALLAR. Està ben clar, no?
Ai, senyor, quin desficaci de vida! Però, res, ja ha passat tot; ara, a gaudir d’un bon estiu, a passejar pelrla terrassa de proa, i a compartir vermutets amb tu i amb qui passe per ací.
Xin xin!
Jo també m’apunto a una ronda de vermutets. I brindem per les vacances,per la salut del Giorgio i maleïm els ossos d’aquell que va inventar el treball.
Ara resulta que el Giorgio ha de fer “respòs” perquè té un un “desficaci” de vida. Jo també vull un vermut. Jo també. I, si hi ha l’omar, doncs encara més. Au, ja ho he dit.
(Lloroooooooooooooo!!!! Que l’Olegueeeeeeeeeeer diu que vol fer un informe i no se’n suuuuuuuuuuuuuuuuurt!!!! Diu que vol parlar dels fantasmes de la seva mare!!! Que sí, que sí, que diu que ja t’ho explicarààààààààààà quan tu li ensenyis a fer informeeeeeeeeees!!!!)
Isneeeeeeeeeeeeeeeeel!!! Deixa’m una estoneta l’Oleguer, va, vés a fer la migdiada que jo me’n cuidoooooooooooo!!!
Mira, Oleguer, miraaa… s’agafa la ploma així, veuuuuuus???… Així, molt bééé… Ara es suca al tinter… Vigila que no et taquis… Ho fas molt bé… Ara, espera, que t’acompanyo la maneta, vinga, som-hi:
INFORME DE L’OLEGUER (SOBRE ELS FANTASMES I ALTRES ESPÈCIES EMPRENYADORES):
SENYORS FANTASMES, VULL QUE SAPIGUEU QUE NO EM FEU POOOOOR, PERQUÈ EL LLORO M’HA EXPLICAT QUE US FEU FONEDISSOS NOMÉS AMB UNA BUFADA. APAAAAAA: BFFFFFFFFFFFFFFFFFFFF…!!!
Molt bé, macu, molt bééééé!!!
Omar, quina maledicció tan salerosa!
Isnel, Lloro, estic esforçant-me molt en descansar, gràcies per l’ajuda
.
Oleguer, tan petit i ja agafes la ploma sense que et tremolen els dits? Aiaiaia, que ja et veig d’escriptor il·lustre amb fulles de llorer al cap! (Fulles de llorer, no plomes del Lloro, no li les arranques!)
Gioorgiooooooooo!!! Que no havies de descansar, tuuuuu??????? Què fas aquí en aquestes hores? Et ve bé alguna cosa? Un vermutet (ja que estan de vermuts!), o una mica de cava, o el que sigui…
Lloruuuuuuuuuuuuuu, llorituuuuuuuuuuuu, no t’adormis, baaaaaaaa, que ara hi estic ficAAAAAAAAAAAT, home!!!! Perquè mira com s’estan posant de caba els GRAAAAAAANS!!!!!!!!!! Au, porta’m el viveró de mitjanit, que m’ha entrat gana. I després continuem amb els informes, Baleeeeeeeeeeeee???????????
(em sembla que tinc un emvolic amb les bes altes i les bes vaixes… Tu saps per què en algun país del món en diuen uve???? Uf, quina paraulota més lletja, noooo?)
La mama s’està fent un fart de riure… diu que he clabat el 69. LLoruuuuuuuuuuu, tu saps què és un 69?
Bon dia a tothom! Cisco, maco, què tenim per esmorzar?… Veiam?… Mmmmm… quina olor més bona de cafè!
Olegueeeeeeeeeeeeeeeeeeer, macuuuuuuuuuuuuuu!!!
Tu escriu com vulguis i deixa’t estar de bes altes i ves baixes, seeeeeeeeeeeeeeents??? D’això se’n diu ortografia, que és una altra paraula horrorosa, horrorosa, horrorosaaaaaaaaaaaaaa!!! No hi ha res com l’ortografia natural que tu fas serviiiiiiiiir!!!
M’agrada que siguis tan eixerit, nanoooooooo!!! I que hagis descobert que uve és una paraula esgarrifosaaaaaaaaaaa!!! També en tenen una altra que es diu eñe, que déunidóóóóóó!!! Són rarus, rarus, els del país d’aquí al costaaaaaaaaaaaaat!!!
Llorooooooooo! Però quina mena de wiwerons (ai! que ja m’ha contagiat l’Oleguer) li estàs oferint al xiquet? Que és massa jove per començar amb la beguda! Ja tindrà temps, ja; però ha d’anar a poquet a poquet: no voldràs que, en un parell de mesos, es pose al nostre nivell d’alcoholimetria!
Oleguer, fes-me cas, no et prengues més biberons que els que et prepare la mama, d’acord? no et fies del Lloro en qüestió de líquids, que em sembla que no té les idees gaire clares…
Visca el pa! Visca el vi!!
Tranquil, giorgio, tranquil. El Lloro ja li pot anar omplint els “viverons” del que sigui que, abans, passen per les meves mans. Jo foto a mar tot el que hi ha i els omplo de nou del que hi ha d’anar Què et sembla? Ho entens ara per què els dofins sembla que vagin col·locats tot el sant dia? jejejeje. Has vist quines sambes que ballen darrerament?
Visca Unmei, viscaaaaaa!!!! Com estàs macaaaaaaaa????? Au, vine, vine a coberta, i explica’m coses, au… Mira quin cava més fresquet que tinc. Que bé, que passis de tant en tant, que bé!!!
Pobres daufins, Isnel! Ara entenc per què estan tan contents
.
Uoooo!!! Bon dia!!!
Amb aquest solet que fa a coberta m’havia adormir!!!! (no us podeu imaginar com trobo a faltar el sol… en serio)
Doncs quines noves bones voleu que us expliqui??? per aquelles aigues del nord tot va “viento en popa”!!!! La gent, les nits… tot es magnific!! I m’he fet una autentica catadora de Guinness!!!
Per cert, veig que tot esta molt tranquil a coberta no?????
Sembla que hi hagi molta tripulacio de vacances!!!! O us ha agafat una insolacio!!!!
Doneu-me una mica de solet!!!!!!!! Envieu-me’l en un paquetet, aixi amb racions petitetes perque pugui tenir un trocet cada dia…
Hola??
…
Que hi ha algúúúúú?
…
Feia molt que no passava pel vaixell i me perdut… :S
…
Hola??
…
Silenciiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!!!
Jo tambe ho trobo molt buit aixo…
Eoooooooooo!!!!!!!!!!!!!! On esteu????????? :__________
Tanta calor fa???????
Hola Unmei!!!!
Sí que fa calor, eh… però no apareix ningú ni per la piscina… Aix, no sé pas… :S
Uooooo!! La piscina dius???
Saps que a Irlanda no hi han piscines??? Be… les he hi han son cobertes i amb calefaccio! XD
Oooooooooh, la piscina!!! Espereu-me, que viiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiinc!!!!!!!!!!!!!! Txxxxxxaaaaaaaafffffffffff!!!!
Però, Silenci, reina, si l’has omplert de CAVA!!!! I això, això…. Marededéudelsvinsilicors!!!! Mitja piscina plena de cava de la Silenci i l’altra mitja, de cervesa de la Unmei!!!!!!!
Però es pot saber què heu fet, vosaltres dues, eeeeeeeeeehhhhhh??????? No se us pot deixar soles, no es pot, no es pot…
Isneeeeel!!!!!!!!!!! Preciosa!!!!!!!! L’hem omplert perquè… perquè… perquè estava buida i…. i… i voliem imitar aquell anunci de les cerveses… i clar… mira… ara tenim una piscina de cava i guinness… i… i… i… i enu… que teniem molta set… i… aix… en vols? ^^
Sí, Silenci, però jo me’n vaig a la part de la piscina on hi ha el cava que, a mi, la cervesa no em va gaire. Quines idees, aquest jovent, quines idees… Però trobo que no està malament per a aquesta mena de buc-fantasma en què gairebé s’ha convertit el nostre estimat vaixell. Una piscina amb la meitat de cava i l’altra meitat de cervesa! Genial! Ara només faltaria saber on som!!! (o potser no?)
Au, Silenci, fes-me lloc que viiiiiiiiiiiiiiiiiiiinc!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Eii!!!!!!!!!!
Patos al agua!!!
Ai quines ganes que tenia jo de banyar-me a la piscina!!!!!!!!!
Pero casi casi que prefereixo tambe la part de cava… Ufff Fara com mes de mig any que no bec cava!!!!!!!!!!!
Isneeel!! Mira l’Oleguer que be s’ho esta passant a la piscineta (per ell la petiteta…
)
És clar, Unmei! I qui et penses que li ha preparat aquesta piscineta d’aigua de mar, eeeeeh??? La Silenci??????? Noooooooooo…… La Silenci, no! Tuuuuuuuuuu??????? No, tu tampoc! Au, pensa, pensa, pensa…
(Algú em pot dir on sooooooooom????? O potser és que ja tant se val… Uf, com enyoro aquelles paradetes a ports on ens informàvem dels llocs que visitaríem, les parades dels mercats per on passejàvem i compràvem “cosetes”, els plats típics de cada lloc que ens preparava en perejoan, … Ostres, com ho enyoro… Els informes del Grumet, els del Capità, les festes a coberta, els poemes recitats per l’aladern, els estirabots del Lloro, farbalà del meu cobrellit i llum del fluorecscent de la meva cuina, ostres…).
Tens raó, Isnel… jo no he preparat la piscineta de l’Oleguer… xD I millor! Que encara ho hagués fet de ratafia… xDDD
Aix, no sé pas on som… l’última vegada no haviem entrat a l’Amazones? :S Aix… Ens hem perdut… snnif… I els hem perdut a tots… on són tots??? snnif…
Ei!!! Voleu dir que no estem al Irish Sea…. Es per aixo que he pogut portar la Guinness fins aqui… amb el que pesaven els barrils!!
Jo tambe trobo a faltar tot aixo…
On esta la gent… de vacances???????????
Jo tambe necessito vacances :_______ i de les bones!!
Vine, Unmei, vine… anirem a buscar unes vacances com déu mana… Veuràs tu… I un cop les haguem agafat no marxaran, eh!!! No, no… Les tindrem lligades i ben lligades… Però això sí, les portarem al vaixell, eh! ^^